En el cinquè disc, Cable en la tierra, Vetusta Morla fusiona el rock amb el folklore popular. Amb els anys no han parat d’eixamplar el públic i omplir estadis. Dissabte, al festival Ítaca, a la platja Gran de l’Estartit, no portaven els grups de folk –El Naán i Aliboria–, però sí que van establir bona química amb La Maravillosa Orquesta del Alcohol (La M.O.D.A.), un altre grup que també ha rastrejat en la fusió amb les arrels i que va actuar abans que ells. Des de la trona que implica ser el grup de l’any, Pucho –el cantant de Vetusta Morla– va demanar al cantant de La M.O.D.A., David Ruiz, i al guitarra Nacho Mur que toquessin amb ells l’himne amb què tot va començar, Copenhague. Vetusta Morla i La M.O.D.A. van donar a la interpretació un aire ritual com si invoquessin la necessitat de seguir camins paral·lels, des d’una clara proximitat i influència mútua.

Vetusta Morla va arribar amb ganes de petar-ho tot i ho va petar. Pucho va començar amb una declaració d’intencions: “No seré yo quien traicione tu suerte”, per anar als populars versos de La Virgen de la Humanidad, on es recorda que el vell món salta amb les passes equivocades mentre el nou encara no ha sortit als diaris. Durant prop d’una hora i quaranta minuts, els de Vetusta no van parar de transitar entre allò vell i allò nou. Van substituir l’abisme de Finisterre pel cap de Creus i van evocar la nit de Sant Joan a 23 de junio. En la recta final el passat va guanyar el present i les guitarres es van enfilar per donar pas a una celebració rockera. La cuadratura del círculo va fer pujar els decibels, mentre Cuarteles de invierno i Los días raros tancaven un concert on al final no van sonar ni Puñalada trapera ni Corazón de lava, dos dels temes amb més arrels del darrer disc.

Les arrels de La M.O.D.A. són diferents de les de Vetusta Morla. El grup de Burgos va començar pensant com podien fer alguna cosa semblant a The Pogues i barrejar el cant de les tavernes amb el postpunk. Amb els anys, La M.O.D.A. ha depurat el seu estil, però ha aconseguit crear un seguit de veritables himnes com 1932 i Héroes del sábado. El públic de l’Estartit els va demanar Campo amarillo i la banda va cantar-la gairebé a cappella amb l’únic acompanyament de la guitarra acústica de David Ruiz.

La nit del dissabte del festival Ítaca va ser molt festiva, però les quatre mil persones que també havien escoltat Triquell i els gironins Carmen 113 van fer un merescut viatge ple d’aventures i de coneixences. Al final, però, hi havia por per l’abisme polític del juliol. Vetusta Morla va calmar els seguidors dient-los que sense carbó no vindran els reis de l’Orient.