Capital humà

Totes aquestes persones que han marxat són una pèrdua important per a Hong Kong: molts podrien haver estat els futurs líders de la ciutat, acadèmics i empresaris d’èxit, i la seva marxa comença a tenir un impacte negatiu en l’economia, la cultura i la societat hongkonguesa.

Aquest és el cas de l’activista i polític Sam Yip, actualment treballant en recerca a la Universitat de Tòquio; la seva esposa, l’acadèmica Athena Tong, i el periodista i acadèmic Patrick Poon, que van decidir establir-se al Japó després de deixar-ho tot enrere a la seva ciutat natal. Yip, que va ser un dels electes independents en els comicis locals de Hong Kong del 2019 –les úniques votacions que es van fer a la ciutat on es van poder escollir lliurement els seus representants locals–, assegura que després de la llei de seguretat nacional la situació és molt pitjor que en els pitjors temps colonials. “La major part de la llibertat, especialment la d’expressió, la de premsa i de manifestació, va ser confiscada pel Partit Comunista Xinès (PCX) i el govern local al poble de Hong Kong”, acusa Yip.

“La gran diferència és que hom s’adona que la gent té por de dir el que pensa”, matisa Athena Tong, que assegura que la gent va molt amb compte amb el que pot dir o no per la possibilitat d’exposar algú o de ser víctima de persecució política. “En molt poc temps, [Hong Kong] ha esdevingut una societat silenciada on només es pot dir el que el govern vol que diguem”, afirma Tong.

Poon, per la seva banda, assenyala el poder judicial com un dels factors que han canviat: “L’estat de dret era una cosa de la qual ens sentíem orgullosos; advocats i jutges eren respectats.” Però actualment “els jutges han estat tractant aquests casos anomenats de seguretat nacional o de protesta com a la Xina continental”, assegura l’acadèmic, que es lamenta de la degradació de l’estat de dret heretat dels britànics.

Pel que fa a la decisió de marxar, Tong explica que, després de fer front a tots els casos judicials que Yip tenia pendents –entre els quals, la violenta detenció durant unes protestes pacífiques contra l’ordenança de l’obligatorietat de l’himne xinès el 24 de maig del 2019 i en què el jove polític va resultar greument ferit per la policia–, era “obvi” que no podrien tenir mai “una vida normal per haver estat en política”. “I aleshores vam decidir venir al Japó per poder continuar fent el que creiem i amb l’esperança d’ajudar la causa de Hong Kong.” Yip hi afegeix que la perspectiva de “sentir la porta a les sis de la matinada, que la policia de seguretat nacional vingui a embargar totes les teves pertinences i a posar-te entre reixes i a embargar el teu passaport” era una cosa que temia especialment.

Tong admet que les organitzacions on treballaven havien rebut avisos que ells podrien ser els següents a ser detinguts. “Aleshores una detenció semblava que en qualsevol moment seria possible, ja que, al mateix temps, no saps ben bé on és la línia vermella.” “Aquesta també és una de les raons per les quals volíem marxar, ja que suposa un gran estrès per a la salut mental”, explica.

Poon, que treballava en una ONG en l’àmbit de drets humans, creu que es va fer “gairebé impossible” continuar la seva feina, després de ser posats sota el focus i acusats d’estar finançats per la CIA, “una acusació totalment ridícula”. “Volem continuar la nostra feina a Hong Kong i també a la Xina, perquè realment volem fer que la gent senti que continuem amb la nostra tasca en matèria de drets humans i no ens deixarem influir per cap amenaça de Hong Kong ni del govern xinès: continuarem la nostra feina pels drets humans”, assegura Poon.

Quant a les informacions que han aparegut sobre comissaries de policia secretes que la Xina suposadament té en nombrosos països del món, els activistes prodemocràtics asseguren que al Japó se senten molt segurs, sobretot en relació amb altres països, entre altres qüestions perquè no hi ha cap tractat d’extradició entre els dos països. Yip denuncia que les autoritats xineses espien i assetgen diverses comunitats, com ara la tibetana i la taiwanesa, intentant fer una mena de “repressió transnacional”, però assegura que, malgrat tot, no els impedirà fer això, “perquè el Japó encara és un lloc relativament segur perquè els residents puguin defensar la causa de Hong Kong al país i a tota la comunitat global”.

En aquest sentit, Tong posa l’accent en la seguretat dels dispositius amb els quals treballen i assegura que des del 2019 aquesta qüestió és de vital importància. “Hi ha hagut moltes detencions basades, per exemple, en administradors de grups de Telegram; per tant, és molt important que protegim la nostra pròpia informació, així com la nostra interacció amb els altres, perquè, si no tenim cura de la nostra pròpia seguretat digital, això podria provocar l’arrest o la falta de seguretat per a les persones amb qui treballem. Així doncs, l’encriptació és, per descomptat, de màxima importància, i no només tenim cura de les nostres interaccions a tot arreu: som molt conscients del que fem en línia”, detalla Tong.

Pessimisme

Pel que fa al futur de Hong Kong després de tres anys d’aplicació de la llei de seguretat nacional, els tres activistes prodemocràtics no es mostren gens optimistes, especialment pel que fa al curt i mitjà termini, a causa de les maneres autoritàries amb què Pequín ha gestionat les demandes i manifestacions hongkongueses. Tot i això, Poon creu que no s’han de subestimar els esforços de totes les diàspores: “Seguim plantejant problemes i també defensant els ciutadans del nostre país per millorar les coses.” “Cal, sobretot, recordar que les llibertats i la democràcia estan sent reprimides pel PCX i pel govern de Hong Kong”, subratlla Poon, que assegura que ells encara són afortunats perquè es poden escapar “d’aquesta mena de món de repressió i autoritari”. Però “encara hi ha molta gent que està obligada a quedar-s’hi”, lamenta.

Yip posa l’accent en el fet que hi ha molta gent que no disposa de poder econòmic, possibilitats reals o logístiques, i gent que encara té pendents procediments judicials que els impedeixen poder emprendre una nova vida fora de l’excolònia britànica. “Podem continuar recordant a tot el món i a la comunitat de Hong Kong –i a la mateixa Hong Kong– que encara hi ha gent que pateix. I això crec que ajuda que les coses surtin, perquè si no les oblidem aquestes coses encara romandran al nostre cor. I bé, és clar, aquest moviment no acabarà en breu; així doncs, hem de fer una planificació futura del que necessitarem perquè la nostra comunitat no oblidi aquests problemes i per enfortir les nostres arrels com a hongkonguesos en termes no només polítics sinó també en termes de cultura i en termes d’identitat”, assegura l’expolític.

Per la seva banda, Tong recorda que en els darrers casos en què s’ha aplicat la llei de seguretat nacional s’ha fet implementant la jurisdicció global que té la llei i que permet perseguir tots els infractors quan tornen a Hong Kong, malgrat que hagin incomplert la llei fora del territori. “Fins i tot en la diàspora, la gent té el pes del risc que suposa ser fora del país.” “En segon lloc, la llei de seguretat nacional no compleix molts dels principis de la llei a la qual ja estem acostumats. Per exemple, la gent és detinguda arbitràriament i romanen detinguts durant dos anys i mig abans que comenci la vista; això, per descomptat, afectarà l’economia”, recorda l’acadèmica.

Finalment, Tong evidencia que tota aquesta diàspora “comporta un gran canvi en la demografia i, per tant, els resultats de vot [en properes eleccions a Hong Kong] seran diferents.”