Amb un muntatge batejat com a The Pulse, i que aplega a una seixantena d’artistes sobre l’escenari de la companyia australiana d’acrobàcies Gravity & Other Myths i del Cor de Noies de l’Orfeó Català, servirà per inaugurar dijous una nova edició del Festival Grec de Barcelona. A mig camí entre disciplines pròpies del circ i el cant coral, The Pulse versa sobre la capacitat humana per connectar-se i ajudar-se mútuament per seguir creixent. La producció suposa el retorn de la companyia australiana al festival, després que el 2019 hi presentés ‘Backbone’. En aquesta ocasió, però, hi desembarquen amb un xou “més ambiciós” perquè s’aproxima al circ contemporani però forma una comunitat amb els artistes del país que visita, en aquest cas el Cor de Noies.

La directora del Cor de Noies de l’Orfeó Català, Buia Reixach, explica que el muntatge ha estat un projecte “molt intens” perquè el Cor estava “poc acostumat a moure’s mentre canta” malgrat que s’aposti per projectes que els treguin de la zona de confort”. “El món coral és fantàstic però quan trobes una altra disciplina, sigui el ball contemporani o el circ, t’adones que, al cap i a la fi, intentes explicar les mateixes coses però de diferents maneres”, ha assenyalat Reixach. Després d’aclarir que les cantaires del Cor no fan acrobàcies, Reixach ha explicat que el projecte ha generat molta il·lusió entre l’equip i que, fins i tot, hi ha persones a qui li interessa aproximar-se en el món del circ. Per fer els moviments que requereix l’espectacle, cal que les diferents integrants del cor “controlin molt la respiració” i la “missió de la seva veu”. “Fem de tot. Ens creuem amb ells i ens hi fonem. Hi ha una interacció constant”, ha concretat sobre la relació entre el Cor i el grup d’acròbates.

Per la seva banda, el director de la creació Darcy Grant ha explicat que la producció és l’oportunitat més gran que ha tingut mai la companyia australiana per mostrar el seu potencial. Grant ha manifestat que incorporar un cor en el circ està justificat perquè cantar en aquest nivell és una forma “aspiracional”. També ha recordat que la producció es va plantejar durant la pandèmia, que respon a una relació causa-efecte i que manté una “esperança” que no es volia perdre durant el confinament. També ha assenyalat que es pot descriure com una “onada” o un “batec”.