Tenen només entre 16 i 17 anys, però ja acumulen molta experiència escènica, perquè van començar quan en tenien entre 12 i 13. Ara, després d’haver participat en uns quants concursos i d’haver-ne guanyat la majoria, el sextet gironí de pop-rock Oxigen acaba de publicar el seu primer àlbum, un disc de set cançons titulat No fa tant, la gravació del qual, a l’estudi Casafont Records (Solsonès) amb Ramon Pujol, han pogut finançar en bona part gràcies a un premi guanyat a Solsona l’any passat. El 2022 també van guanyar el Destaca’t i per això actuaran el 13 de juliol a l’Acampada Jove. I el 7 de juliol ho faran a La Mirona en un dels deu concerts preliminars de la 23a edició del Sona9.

Joan Balaguer, baix; Júlia Ensesa, veu; Joan Matacàs, bateria; Marçal Rubió, guitarra; Mariona Calo, veu, i Pau Garcia, piano i saxo, formen Oxigen , una banda que va començar amb el nom de Sound On i un repertori només de versions. De fet, Oxigen encara toca en directe adaptacions molt personals –de Mamma mia a Bella ciao, passant per I will survive i temes més actuals–, però cada vegada deixant més lloc als temes propis. Desitjos, una cançó del seu padrí Miquel Abras, va ser el seu primer single, seguit d’Una cançó per a tu i És Nadal (na, na, na). L’any passat Somriure va ser un pròleg de l’àlbum, que just abans de Sant Joan es va anunciar amb 43 i Sorra i sal, dos temes i dos videoclips molt estiuencs que formen una espècie de díptic: 43 –pel Lícor 43– és la festa en grup a la platja, concretament a la Gola del Ter, i Sorra i sal (amb Buhos) és l’endemà de la festa, recordada per un noi i una noia que s’hi van conèixer. “Hem fet música comercial sense perdre la nostra musicalitat ni la importància que donem als instruments”, expliquen els membres d’Oxigen, que aquest divendres actuen a Sant Martí Vell. I per què No fa tant? “En realitat no fa tant que estem tocant junts .”