L’entrada a l’ajuntament d’Astillero (Cantàbria) no és pròpia d’una aldea de la Gàl·lia, perquè és diàfana i ofereix aviat una bústia de fulls de suggeriments a l’alcalde, però el seu inquilí aprèn a conviure amb metàfores del còmic d’Astèrix des de la nit de les eleccions municipals del 28 de maig. “Es presentarà a les properes eleccions com a Soberónix, el astillerense?”, li va gosar preguntar amb ironia el periodista Nacho González Ucelay en una entrevista recent a El Diario Montañés. Si bé Javier Fernández Soberón encaixa amb un somriure el recordatori del sobrenom de Soberónix, el cert és que aquest jove de 33 anys ha fet una proesa que desafia totes les conjuntures i tendències: ser reelegit alcalde d’Astillero per Ciutadans tot triplicant els seus vots i passant de cinc regidors a 15 –dels 17 que hi havia en joc– i tot això en ple declivi de Cs a tot arreu. Fernández Soberón rep El Punt Avui al seu despatx d’alcalde per obrir als lectors la intrahistòria de la seva fita electoral.

Astillero s’ha convertit en lloc de peregrinació a la recerca del secret electoral –la visita d’aquest diari es produeix l’endemà de la del diputat al Parlament Dimas Gragera–, però Fernández Soberón aviat desfà el misteri i parla en plural del mèrit del seu equip, en què sobresurt la regidora Cristina Laza. “No hi ha cap recepta màgica per treure aquest resultat. El que més destaca del nostre grup és la proximitat amb la ciutadania, som joves implicats amb el municipi, i el més important de tot és el tracte personal. Jo tinc un telèfon, que és El WhatsApp de l’alcalde, i soc jo qui el gestiona, i tots els veïns el tenen perquè vaig fer un enviament a totes les bústies d’una targeta amb el número. És una via més per atendre la gent i se’m pot preguntar per l’estat d’un carrer o quan obren les piscines”, diu l’alcalde d’aquest municipi cantàbric a 10 quilòmetres de Santander i que és el lloc de residència del president de Cantàbria, Miguel Ángel Revilla.

La fita de Fernández Soberón és múltiple: va ser alcalde durant la pandèmia (el 2020 va fer un edicte municipal autoritzant la visita del Ratolí Pérez a les llars d’Astillero per tranquil·litzar els nens), no ha tingut cap figura de pes ni en el govern cantàbric ni al Congrés que li doni una visibilitat addicional i el seu partit s’extingia a Barcelona i Madrid. En aquest context, la nit del 28 de maig va rebre 7.226 vots, el 70,19% dels sufragis, i 15 regidors, el triple que els cinc edils i els 2.549 vots obtinguts el 2019. Dels dos regidors restants, l’un és per al PSOE (866 vots, el 8,4%), que perdia quatre edils, i l’altre, per al PP (579 vots, el 5,6%). Sense representació s’han quedat el Partit Regionalista de Cantàbria (PRC) de l’empadronat i encara president Miguel Ángel Revilla –i això que el PRC tenia l’alcaldia fa dues legislatures–, IU-Podem i Vox. “La política no sempre és justa. Però els veïns no són maldestres i, si algú ho fa bé, és premiat a les urnes”, indica Fernández Soberón tot recordant que la participació va ser més alta que a la resta de Cantàbria i que hi concorrien vuit partits.

I com pot ser que no li hagi pesat la sigla de Cs? “La sigla depèn del que tu vulguis que depengui. Aquí has de llançar discursos de Cs a Catalunya? Què li importa, a un veí d’aquí? Al veí, li importa que arreglis el sot que té davant de casa. La gent vol escoltar solucions als seus problemes i aquest és l’èxit dels alcaldes que guanyen les majories”, raona. “Hem generat il·lusió al poble i un sentiment d’arrelament i d’orgull de ser d’Astillero”, es vanta.

Fernández Soberón ha inspirat el monologuista Miguel Campos Galán a Madrid. “15 regidors de 17 de Ciutadans a Astillero! Imagino l’alcalde trucant a la seu central de Cs i que li responen: «Però què dius, home! Si això ja és un Mercadona. Quedeu vosaltres i prou.» I em sembla bonic que s’hagi fet això, que a Astillero s’hi hagi fet una reserva natural de Ciutadans. Si aconseguim recuperar el linx ibèric, Cs té possibilitats”, diu Campos en un monòleg que aviat va ser compartit en el grup de WhatsApp de l’alcaldia i que encara els fa riure. “Fa 33 anys que visc aquí i a mi em saluden pel nom, aquí no hi ha cap estrella de rock, tu ets servidor públic i has de ser humil i treballar perquè de la mateixa manera que t’enlairen al cel et poden baixar als inferns”, confessa Fernández Soberón. “I ara més poder és més responsabilitat”, rebla. Astillero és i continuarà sent lloc de peregrinació, però tot apunta que el secret de Soberónix i els seus és la senzillesa.