L’actriu Emma Vilarasau ha volgut abordar el dol de la mort de la seva mare amb una peça que trenqui esquemes políticament correctes. Pretén fugir del drama i, per això, li va entusiasmar la idea de Sergi Belbel que la protagonista fos una monologuista molt popular americana que fa escarni de la incoherència de la societat acomodada. Mont Plans (que avui s’ha anunciat que rebrà en breu el Premi Margarida Xirgu pel seu paper a Cadires) és aquesta mare, ja a les portes de la mort, encara amb una energia de torrentera. Júlia Bonjoch interpreta el paper de la filla que s’estima fortament l’àvia i amb un amor més conflictiu la mare. Lali Symon s’estrena oficialment el 5 de juliol al Romea.

Darrere d’una peripècia dels artistes (la mare no ha estat mai professional però té una actriu dins que se li subleva i la filla de Lali Symon pateix la síndrome de filla de... i opta per allunyar-se tant com pot de l’entorn maternal) hi ha una situació generacional molt íntima: Vilarasau admet que la seva mare va cuidar als seus pares i al marit i també va criar als fills però avui, aquests fills ja han trencat l’hàbit de cuidar als pares. Aquest és el tema que batega de fons i que, sota l’aparent simpatia de la intèrpret que sap ser cínica amb els poderosos, hi emergeix un cert sentiment de culpa. Fugint del realisme del documental, la ficció posa a debat aquesta injusta realitat, insinua Belbel.

Lali Symon és una coproducció del Grec i el Teatre Romea. Per al festival d’estiu, aquesta és una de les apostes fortes que trasllada dins del Grec Ciutat. El Romea, previsiblement, tornarà a presentar aquest muntatge dins de la temporada vinent. Vilarasau ja fa anys que reclama tenir més decisió en les obres que tria. Volia abordar aquest conflicte personal i no hi trobava obres adequades. Per això, li va preguntar a Belbel si en coneixia alguna que toqués aquest tema. El dramaturg i director (fins la pandèmia feia una dècada que no escrivia) es va oferir com a autor per a aquesta peça feta a foc lent, deixant que Vilarasau remenés al despatx de Belbel durant molt de temps. Lali Symon neix com a complement al Hamlet 1.0 en què també es tracta el personatge dramàtic de Shakespeare amb to de stand up comedy (interpretat per Enric Cambray).

Mont Plans denunciava amb Oriol Genís a Cadires que fa anys que no li atorguen papers dramàtics: només la volen pels còmics, com a conseqüència de la seva popularitat per La Cubana. Doncs, ara, fa tot just tres setmanes la veritat li ha contradit la tesi. Belbel buscava una mare forta com la que Plans va interpretar a El temps de Planck (també al Romea) ara fa 23 anys. És un personatge vendaval, comenta Belbel, com el que interpretava Anna Lizaran a Agost, els muntatges més vist al TNC en els 25 anys d’història (86.426 espectadors).