De moment, tot són crítiques contra el govern municipal que encapçala el nou alcalde de Barcelona, el socialista Jaume Collboni. Veuen males perspectives tant els guanyadors de les eleccions, la llista Trias per Barcelona, com els comuns d’Ada Colau i ERC.

De fet, el portaveu del grup municipal dels de Junts, Jordi Martí Galbis, ha apuntat al fet que aquesta etapa del consistori està prenent un rumb molt similar als darrers vuit anys amb un clar continuisme. “És el govern del sant tornem-hi però en petit”, ha etzibat, per afegir que “són els mateixos però amb menys gent”, en referència a l’escassa presència de regidors en el govern -només els deu del PSC-. Ha lamentat que les prioritats siguin gairebé les mateixes i que àrees com seguretat i serveis socials tinguin al capdavant les mateixes persones, tot i que, a parer seu, van fracassar.

D’altra banda, els comuns s’han mostrat disgustats pel nord que emprèn Collboni, que veuen que s’allunya respecte als dos últims mandats, la sensació contrària als de Junts. La regidora Janet Sanz, mà dreta de Colau i extinent d’alcaldia, s’ha queixat que el nou govern “abandoni l’impuls transformador” de l’exalcaldessa. També ha afegit que l’estructura governamental “no respon” als reptes de la ciutat en l’habitatge, l’emergència climàtica o la cultura, alguns dels quals els comuns han patit cessaments d’alts càrrecs, com l’ideòleg de les superilles. Sanz ha acusat Collboni de fer “un gir en sentit contrari avalant la setena terminal del port”. També des dels comuns, Lucía Martín, exregidora d’habitatge, ha assegurat que “no té cap efecte” el fet que l’alcalde hagi impulsat la declaració de Barcelona com a “zona tensionada” per poder posar topalls al lloguer. Segons comunica, la Generalitat és l’administració que tramita la declaració i ha afegit “la política d’habitatge és molt més que fer teatre”.

La tensió no s’acaba aquí perquè ERC també ha criticat el nou cartipàs. En paraules del seu líder a Barcelona, Ernest Maragall, és inadequat que desaparegui la regidoria específica d’habitatge, atribuint-ho al fet que han optat per “administrar des de la minoria i amb renúncia explícita a l’abordatge dels grans reptes de ciutat (per exemple sense regidories d’habitatge o canvi climàtic)”. Ha acabat dient que és “un govern de mínims per un temps de màxima complexitat” i que és “previsible”, però també “decebedor”.