Jo volia sobretot gravar cançons, després d’un disc instrumental com ara Mirror Mirror (2021) [gravat amb els també pianistes Chick Corea i Chucho Valdés], però al mateix temps també buscava un repertori que ajudés a donar pau i tranquil·litat als oients, perquè puguin parar una mica en aquesta època tan farcida d’ansietat i estrès. Així que vaig anar a parar a la tradició de la bossa nova i a João Gilberto, que va morir el 2019 i sempre ha estat una gran influència en la meva música cantada. De fet, la majoria de les cançons del disc ja havien estat gravades per ell abans, en diferents moments de la seva carrera, i per a mi Quietude és una manera de manifestar-li el meu agraïment de donar-li una certa continuïtat a la seva música, però vestint-la amb roba d’avui.

Sí, va ser el seu últim disc d’estudi. De fet, vam rebre la notícia de la seva mort quan estàvem mesclant el disc, i va ser un moment molt trist. Chick Corea va ser també molt important per a mi. Ell em va ajudar molt quan jo vaig arribar a Nova York, a l’inici de la meva carrera, i sento que d’alguna manera l’he acompanyat al final de la seva.

Sí, feia molts anys que no gravava un disc de duets de piano, des que en vaig gravar un amb Herbie Hancock [Solos and duets].

Només et diré que he tingut onze nominacions als Grammy en cinc categories diferents [Mirror Mirror, en concret, va guanyar el de millor àlbum de jazz llatí]. Gràcies a Déu tinc una sòlida formació clàssica i una gran varietat de recursos estilístics .

A Andorra , hi actuaré amb el quartet que completen Marc Johnson al contrabaix, Leandro Pellegrino a la guitarra i el bateria i percussionista Rafael Barata, que toca amb mi des de fa uns catorze anys.

No, perquè hi vaig a tocar sovint. Aquest any ja vaig anar-hi al març i tornaré aviat.

En certa manera, Quietude és també la meva petita aportació perquè continuï aquesta rica tradició vocal dins la música popular brasilera.

Sí! He actuat a 74 països i passo cinc o sis mesos a l’any fora de casa. A finals d’any aniré al Japó i la Xina.

Els aeroports, en concret, no m’agraden gens ni mica. Però el que sí que m’agrada molt és quan arriba el moment de tocar. M’agrada molt estar amb la gent... però amb quietud .