Les pastilles Juanola “refresquen la boca i aclareixen la veu”. Doncs, ahir, aquestes patilles –és un dels patrocinadors del festival (A)phònica de Banyoles– van fer bo el seu lema, perquè els integrants del Cor de Teatre local van oferir un espectacle musical i de cant coral que es va convertir en un crit contra l’especulació immobiliària. Els cantaires i músics es van repartir pels balcons de la plaça dels Estudis, abillats amb pancartes reivindicatives en forma de domassos.

El petit cor del fons voltor L’Àguila Depredadora, llargament xiulat, va proposar una zona de lleure de luxe, l’Estany de Banyoles Park, enderrocant el Club Natació, on s’arribaria a través d’una àmplia avinguda des del centre. Un fons salvatge que volia fer fora els veïns dels pisos de tota la vida –en un dels balcons, hi havia cantaires caracteritzats de gent gran que recordaven no oblidar que s’és el que s’ha estat– i ocupar tots els que són buits. Des d’altres balcons, es reivindicaven pisos per a la gent jove i prioritzar les persones. I tot plegat, amb música i cant coral de primer ordre, com una versió impecable i molt emocionant del My way, la cançó francesa que va universalitzar Frank Sinatra.

A la plaça del Teatre, els 4GAMI demostraven per què són un referent de l’anomenat barbershop –són el sisè millor grup europeu d’aquest estil– i el grup francès dels germans Isaac et Nora –van prometre tornar parlant en català– va oferir un recorregut amb cançons de diversos països sud-americans. L’última jornada de l’(A)phònica va tornar a aplegar propostes musicals i corals per a tots els gustos, que van omplir de públic durant tot el dia el centre de la ciutat. Hi va ajudar que l’amenaça de pluja de la tarda va quedar només en amenaça. El festival tanca, doncs, amb èxit la dinovena edició.