Des del moment en què vam arribar a l’hotel d’Escaldes-Engordany, davant mateix del complex de Caldea, una banda de jazz semblava donar-nos la benvinguda a ritme de swing. El primer cap de setmana de juliol, Andorra inaugura l’estiu amb un festival jazzístic que ha tornat amb molta força i que cada any redefineix objectius i els esmola més.

El programa era ple d’atractius, no exclusivament de jazz americà –com Al di Meola– sinó amb un tast de grans figures internacionals, veterans estrelles d’aquí i joves talents que auguren un gran futur a aquest estil de música i totes les seves variants, infinites. A punt de fer, l’any que ve, el quarantè aniversari, el festival d’enguany es va obrir –tot i que tenim infinitat d’activitats paral·leles, abans, durant i després– amb un mite del jazz europeu, el francès Michel Portal. Una altra llegenda, Al di Meola, va aparèixer a la sala polivalent Prat del Roure a quartet i va repassar molts dels seus clàssics, amb extres perquè va convidar el guitarrista flamenc Manuel Alfonso, incorporat a l’actuació durant els bisos, potser per la vinculació que va tenir Di Meola amb Paco de Lucía i el trio format amb John McLaughlin a finals dels anys setanta. Tots els enamorats del jazz fussion vam quedar impressionats perquè l’italoamericà no es prodiga gaire a Europa.

Marco Mezquida i Andrea Motis, embarassada de gairebé de vuit mesos, van oferir un concert intimista en què Motis va cantar en català, portuguès i anglès la majoria dels temes. Malgrat els problemes que va ocasionar amb els fotògrafs, també va estar molt bé la pianista i cantant paulista Eliane Elias. En trio amb Rafael Barata a la bateria i Marc Johnson al contrabaix, va interpretar un tema sobre Dulcinea del musical Don Quixot abans d’entrar a l’àlbum Made in Brasil amb la samba Aquarela do Brasil. la finíssima bossa nova Você o el tribut als cent anys de samba amb Sambou sambou. Precedirien la recreació instrumental del seu disc, que va aconseguir el Grammy 2022. Peces com Esta tarde vi llover d’Armando Manzanero i Corazón partío, d’Alejandro Sanz, van ser culminants. Eliane va explicar que va triar el tema de Sanz després de descobrir-lo en una botiga de moda: “M’agradava com em quedaven els vestits perquè m’agradava la cançó que sonava.” Va arrencar aplaudiments A Felicidade, d’Orfeu Negro, “La tristesa no té fi, la felicitat sí”, del trio Tom Jobim, Luiz Bonfá i el poeta Vinícius de Morães, o el Desafinado, de Jobim, en versió instrumental. Excels! També van ser estimulants les master class amb alguns dels solistes i músics que participen al festival, a més dels concerts al carrer, tant els dels estudiants com els de les bandes, que ens van oferir un homenatge a Tete Montoliu, patró del festival. 25 anys sense Tete vs. 90 Aniversari va reunir en concert gratuït a la plaça dels Coprínceps d’Escaldes un quartet format per Laura Simó, veu; Ignasi Terraza, al piano; Horacio Fumero, al contrabaix, i David Xirgu, a la bateria. Els quatre veterans han recollit el llegat de Tete i van recrear alguns dels seus temes favorits, des del Milestones de Davis a les sofisticades cançons de Col Porter. Per treure’s el barret també l’actuació dels nens de la Sant Andreu Dixie Band, mel pura. Destaca Joan Anton Cararach, director artístic del Festival de Jazz de Barcelona i de TheProject, l’empresa barcelonina que assessora la contractació i producció del festival d’Andorra, que “els concerts al carrer van tenir molt d’èxit; Eliane Elias va estar molt bé, i també la boníssima forma de Portal, que amb 88 anys va inaugurar el Festival amb el seu quintet”. El jazz és un atractiu més de l’acollidora Andorra.