A mesura que l’empresa catalana està més internacionalitzada, es fa cada cop més gran la bretxa idiomàtica, és a dir, el desajust entre les necessitats d’habilitats idiomàtiques dels professionals que es reclamen a les empreses i el que, finalment, troben al mercat. “El 40% de les empreses consultades manifesta que els idiomes són l’habilitat tècnica que més sovint troben a faltar entre els treballadors”, revela una enquesta que ha elaborat la Fundació Femcat.

El sondeig realitzat per l’observatori dels idiomes d’aquesta organització d’empresaris constata que el coneixement de llengües estrangeres és cada cop més una necessitat transversal.

El 94% de les empreses amb alguna activitat internacional diu que el coneixement d’un idioma estranger és important per a les feines directives; el 90% opina que també és necessari per a les persones que treballen al departament de màrqueting i comercial, i per al 81% també ho és per a posicions tècniques industrials i especialitzades.

“No vol dir que cada cop estiguem pitjor, sinó que hi ha més necessitat. Poder seleccionar perfils alts en anglès ara és fàcil, però trobar certs perfils tècnics amb un bon nivell d’anglès és una odissea”, explica Teresa Navarro, fins fa poc directora de Femcat, que afegeix que hi ha un canvi respecte als darrers anys, i és que disposen de molts testimonis d’empreses que necessiten anglès per a posicions cada cop més baixes. “Quan l’empresa s’internacionalitza fins al punt que l’anglès es converteix en la llengua de comunicació interna, els perfils menys formats també necessiten tenir la capacitat de poder llegir els albarans en anglès, per posar un exemple”, diu Navarro, que alerta que tradicionalment l’anglès no s’ha considerat necessari a l’FP per incorporar-se al mercat laboral, tot i que aquesta consideració ha quedat obsoleta des de fa uns anys.

Per a les companyies que produeixen béns d’equipament, per posar un altre exemple, els idiomes s’han convertit en una habilitat essencial, ja que el més habitual és que els tècnics s’hagin de desplaçar allà on estigui el client per muntar la maquinària. El procés de la internacionalització de l’empresa catalana i les necessitats de coneixements d’idiomes a la seva plantilla sol ser similar. Quan l’empresa comença a exportar, només uns certs perfils de la companyia han de dominar l’idioma del nou mercat, però si a poc a poc es comencen a obrir filials a fora, es necessita reforçar més els idiomes per garantir que la comunicació interna circula bé, fins que l’anglès s’acaba convertint en la llengua corporativa comuna.

Aquesta demanda creixent justament arriba, però, quan el nivell mínim per assolir la competència requerida a les proves de competències bàsiques de 4t d’ESO es manté estancat a Catalunya des de fa quasi una dècada. I el percentatge dels que ho fan amb un nivell equivalent o superior a B1 no ha deixat de caure des del 2017, passant del 38% el 2017 al 20% el 2022.

La solució, segons Femcat, demana una aposta forta des de l’administració per revertir la tendència decreixent de nivell, però també adverteix que a les empreses els toca remar per fer formació interna en idiomes “ i suplir les mancances del sistema educatiu”, diu Navarro.