En el ric eco­sis­tema de les nos­tres start-ups, com bé demos­tra el reguit­zell d’empre­ses que enguany han meres­cut ser des­ta­ca­des per la nos­tra publi­cació, són diver­ses les vies per on menar a l’hora de finançar-se per garan­tir així la con­tinuïtat en el temps del pro­jecte empre­sa­rial.

Són estratègies dife­rents, que en els dar­rers mesos han hagut de comp­tar necessària­ment amb el fac­tor deter­mi­nant d’un enca­ri­ment del diner, però també pel deler de gau­dir de més lli­ber­tat de movi­ments. Hem vist com en alguns casos l’empre­ne­dor ha optat, en les pri­me­res fases de desen­vo­lu­pa­ment del pro­jecte, per recórrer als recur­sos pro­pis de l’empresa, abans d’arri­bar a la indus­tri­a­lit­zació i la comer­ci­a­lit­zació, tot ban­de­jant l’opció del finançament ban­cari i del capi­tal risc. En altres casos, era ben clara la idea de començar a fac­tu­rar des d’un bon prin­cipi per així no haver d’enca­de­nar una ronda dar­rere una altra. Una via més ori­gi­nal per obte­nir liqui­di­tat, sense haver de car­re­gar amb el cost finan­cer que hau­ria impo­sat un banc, ha estat la d’eme­tre bons con­ver­ti­bles que es poden bes­can­viar per acci­ons futu­res de l’empresa. També és cert que en sec­tors deter­mi­nats és per­cep­ti­ble que els rit­mes que seguei­xen els fons d’inversió tenen uns tem­pos ben dife­rents al que pugui mar­car mer­cat finan­cer, i estar més pen­dent de quant de temps de temps neces­si­tarà l’start-up per desen­vo­lu­par el seu pro­ducte.

Amb tot, en el cas de sec­tors que ine­vi­ta­ble­ment són inten­sius en capi­tal, hom ha obser­vat com la suc­cessió de ron­des de finançament, amb imports ele­vats, també s’han esde­vin­gut per garan­tir que l’experiència empre­sa­rial pogués arri­bar a bon port.

Pel que fa al finançament públic, més o menys pre­sent en l’enlai­ra­ment d’empre­ses amb un ele­vat com­po­nent d’R+D, val a dir que els diners pro­ce­dents d’Europa, els tan ano­me­nats Next­Ge­ne­ra­tion que han de ser­vir per fer un salt tec­nològic cap a la digi­ta­lit­zació i la sos­te­ni­bi­li­tat, han lle­vat grans expec­ta­ti­ves, però també els temors que es repar­tei­xin de forma indis­cri­mi­nada, sense una anàlisi ben pon­de­rada de la trans­cendència del pro­jecte sub­ven­ci­o­nat. En tot, cas, com tes­ti­mo­nien diver­ses start-ups, l’obtenció de capi­tal mai no és sen­zi­lla, i sem­pre acaba sent fruit de duríssi­mes nego­ci­a­ci­ons amb els inver­sors poten­ci­als.