Feijóo obre el 23-J a Castelldefels

En el rol de primer candidat bilingüe (castellà i gallec), Feijóo aspira ara a emular la fita d’Aznar i de Rajoy i té el 10 entre cella i cella –el 2019 va tenir dues diputades i per Barcelona– i no és casual que ahir –després de l’obertura simbòlica a la rural Os Peares (Ourense), la seva localitat natal– obrís la campanya al parc de la Muntanyeta (Castelldefels) amb Manuel Reyes fent-li d’amfitrió i de teloner. “Soc a Catalunya perquè vull ser el president de tots els espanyols i també de tots els catalans. No em conformo que el partit sigui testimonial aquí”, va solemnitzar el candidat del PP a La Moncloa. Feijóo, que presenta com a cap de llista per Barcelona l’exmembre de Ciutadans Nacho Martín Blanco –i Pere Lluís Huguet (Tarragona), Concepció Veray (Girona) i Dante Pérez (Lleida)–, ha fet deu visites a Catalunya aquest 2023 i tornarà a Barcelona a fer-hi l’acte central de campanya.

Sánchez i el mirall de Zapatero

En l’aposta per Catalunya qui s’ho juga tot és Sánchez després de la legislatura de la taula de diàleg, dels indults als presos del procés i de la derogació del delicte de sedició al Codi Penal. Amb la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, com a cap de llista per Barcelona, Sánchez aspira al botí català de José Luis Rodríguez Zapatero del 2004 (21 escons del PSC) i del 2008 (25). A l’Auditori AXA i amb el lema Endavant, Batet va alertar que està en joc la continuïtat de les polítiques socials i de convivència.

En el primer acte a la Casa de Campo (Madrid), Sánchez, al seu torn, va fer mofa de les “falses disjuntives” de la dreta, com ara el lema Sánchez o Espanya –“per què no «Feijóo o la pau» o «Feijóo o la paella valenciana»?”, va dir– i va fer un anunci: l’extensió de set anys de les hipoteques per estalviar 300 euros al mes a les famílies hipotecades. “En vint dies hem retrocedit vint anys en el debat públic. Feijóo i Abascal són el túnel del temps”, va denunciar. L’agenda de Sánchez, que ha inclòs visitar trinxeres mediàtiques hostils com ara la d’Ana Rosa Quintana o El hormiguero, aterrarà a Barcelona el diumenge 16.

Cara a cara i no de Belén Esteban

En el programa electoral del PP, per contra, Feijóo promet endurir el càstig a un futur procés i reimplantarà la sedició, rescatarà el Codi Penal d’Aznar del 2003 per castigar amb presó la convocatòria de referèndums i endurirà la justificació dels indults. Una de les cites clau del 23-J arribarà dilluns amb l’únic debat televisiu cara a cara entre Sánchez i Feijóo, que serà a Atresmedia i no a la pública TVE. Que l’aposta desacomplexada de Feijóo a l’hora de normalitzar Vox com a soci de govern no és innòcua ho ha evidenciat Belén Esteban, tradicional votant del PP, que ha anunciat que aquest 23-J canviarà el vot perquè té “gent propera que ha lluitat molt per tenir uns drets” i ella “no vol anar enrere”.

A Sumar, Yolanda Díaz es juga amb Santiago Abascal (Vox) una decisiva final de consolació pel tercer lloc, que és clau per decantar La Moncloa en l’actual política de blocs. Abans de ser a la Corunya i amb l’exalcaldessa Ada Colau –que tanca la llista per Barcelona– i amb l’actriu Marisa Paredes com a invitades, Díaz va enterrar la consulta i el dret a decidir des del plató d’Ana Rosa: “L’única recepta és la que m’agrada: el diàleg. El referèndum no està sobre la taula. La consulta no està sobre la taula.” La mesura estel·lar de Díaz és una herència universal de 20.000 euros a cobrar amb la majoria d’edat i sense distinció per nivell de renda.

A la Rambla Nova de Tarragona, la cap de llista de Sumar-En Comú Podem, Aina Vidal, va reivindicar que el 23-J “va de guanyar temps de vida, d’una cistella d’aliments bàsics, de mantenir l’impost a la banca i elèctriques, de continuar apujant l’SMI i de transició verda”.

Després de quatre anys de coautoria en moltes lleis i abanderant el lema Defensa Catalunya!, el candidat d’ERC, Gabriel Rufián, s’examina de l’aposta de ser soci clau i té difícil reeditar els 13 escons del 2019. Des de la placeta de Ramon Torres Casanova (Sants), Rufián –flanquejat per Oriol Junqueras, el president Pere Aragonès i Marta Rovira per streaming– avisava: “De tant en tant hi ha eleccions que són més que unes eleccions. Tots els demòcrates, més enllà de les nostres banderes, ens ho juguem tot el 23-J, fins i tot la llibertat. Un preu que nosaltres, si cal, estem disposades i disposats a pagar.”

Poblenou és el barri barceloní que va triar Míriam Nogueras (Junts) per entonar el Ja n’hi ha prou que pretén rimar amb el “que us bombin”, de Xavier Trias, i recollir l’onada d’indignació per la triangulació de PSC, comuns i PP a l’alcaldia de Barcelona. “Cap vot custodiat per Junts es regalarà i encara menys a canvi de res. Junts ha aconseguit que es tingui respecte a Catalunya”, es va vantar Nogueras. En la seva primera campanya de cap de llista –el 2019 ho era Laura Borràs i els 8 escons es van escindir en 4 a Junts i 4 al PDeCAT–, Nogueras alerta: “A Madrid ens tenen por perquè saben que no hi anem de palanganeros del govern espanyol i que som els que posarem el preu més alt”. A conjurar l’abstenció que pregona un sector de l’ANC hi ajudava Carles Puigdemont: “Seré abstencionista forçós, per desgràcia, i jo voldria votar”.

Després del debut al Congrés el 2019, la CUP hi torna i el tàndem format per Mireia Vehí (Girona) i Albert Botran (Barcelona) busca la confirmació. L’adeu de Ferran Bel (PDeCAT) a la política deixa petjada al Congrés i Roger Montañola (Espai CiU) aspira a retenir una quota del llegat del tortosí.