Les fórmules, quan funcionen, millor no canviar-les. L’any passat, al Festival Cruïlla li va sortir rodona l’aposta per les músiques llatines, amb un cartell encapçalat per Rubén Blades i Juan Luis Guerra que va portar fins al Parc del Fòrum 25.000 espectadors, molts dels quals barcelonins d’origen llatinoamericà que mai fins aleshores s’havien sentit gaire interpel·lats pels grans festivals musicals de la ciutat. Ahir, després d’una primera jornada, dimecres, marcada pels nous ritmes urbans, el Cruïlla va proposar-se repetir la jugada portant de nou Blades –acompanyat, com aleshores, per l’encara impressionant orquestra de Robert Delgado– i, contrarestant l’absència, aquest any, de Guerra (a qui, tanmateix, dimarts vam tenir omplint el Sant Jordi) amb els colombians Bomba Estéreo, previstos per a la mitjanit, i dues eminències de la música cubana: Los Van Van i la nonagenària Omara Portuondo. Una altra victòria llatina davant el sempre predominant univers musical anglosaxó, en resum, que avui a Barcelona es perllongarà amb els concerts de la mexicana Natalia Lafourcade al Festival Les Nits de Barcelona i el més que estimable grup La Santa Cecilia a la Sala Sidecar.

“Gràcies per ser masoquistes”, va agrair Rubén Blades al públic poc després de començar la seva segona actuació consecutiva al Cruïlla. Tot i tenir el mateix epígraf, Salswing!, Blades va tenir el detall de fer un repertori diferent gairebé en la seva totalitat al de l’any passat, deixant a la reserva, aquesta vegada, Pablo Pueblo i Ligia Elena, per exemple, a favor de cançons com ara Juan Pachanga, Vale más un guaguanco, Maria Lionza i Plástico, amb la qual, després d’una versió del Mambo Gil de Tito Puente, va començar un concert de dues hores tan exquisit i enciclopèdic com el de l’any passat i en el qual, també com aleshores, el salsero –i exministre panameny– va fer onejar per la pantalla la senyera després d’esmentar un llarg reguitzell de països americans. Coses de tenir un repertori que no te l’acabes.

La intensa sessió de ball, però, feia unes hores, ja, que havia començat. Primer, per exemple, amb els cubans Los Van Van, amb Vanesa Formell, cantant, reivindicant el seu pare Juanito, fundador de la banda l’any 1969, com un veritable “enamorat de la vida” i, després, amb Omara Portuondo, que, als 92 anys, i després de ser presentada com “la núvia del filin, la gran dama del Buenavista Social Club”, va fer evident la seva fragilitat però, malgrat tot, capacitat encara d’emocionar en temes com Quizás quizás quizás, Dos gardenias i Bésame mucho.

Ahir, el Cruïlla va veure actuar també artistes com Judit Neddermann, força tropical, també, en temes com Celebrar i molt ben acompanyada pels germans Pau i Arnau Figueres i els vocalistes Nacho Melús i Nerea Pozo, i avui, en la tercera de les seves quatre jornades, virarà cap a un discurs més anglosaxó amb concerts com els de Franz Ferdinand, Alt-J i Offfspring.