L’any 1963, quan The Beatles van enregistrar per a Parlophone el seu primer LP, Please, please me, van evocar el so de les sessions als clubs Casbah i Cavern de Liverpool, on van realitzar-hi més de tres-cents concerts abans i després de l’estada a Hamburg. En aquells directes, Pete Best –fill de la propietària del Casbah– tocava la bateria. El músic, però, va ser acomiadat de la banda i substituït per Ringo Starr. Alguns biògrafs diuen que va ser apartat per la gelosia de Paul McCarney i altres perquè era un bateria discret. Pete Best va viure amb tràgica frustració l’ èxit posterior de la banda. Va abandonar la bateria, va treballar de flequer i va ser funcionari de l’Estat britànic. Pete Best té actualment 81 anys i porta vint anys tocant amb la seva banda temes de l’època del Casbah i el Cavern. Arran de l’edició de l’Anthology i de la recuperació de vells enregistraments inèdits de The Beatles va convertir-se en milionari. Va crear la seva banda i ara toca arreu del món com el cinquè Beatle. Best va tocar dissabte al Beatles Weekend, on va mostrar al Molinet de l’Estartit que va tenir un temps efímer de glòria. El repertori del seu directe se centra en peces de 1962 i 1963, com si amb elles volgués demostrar que hi va haver una banda en la qual Lennon/McCartney van fer les primeres composicions, amb l’skiffle i el rock and roll dels cinquanta com a base de tot el que vindria després. Best va obrir el concert amb Rock & Roll Music –un tema de Chuck Berry popularitzat després per la banda– i va tancar-lo amb Twist and Shout, gravat primer per The Top Notes. Al llarg d’hora i mitja, la formació composta per dues guitarres, un baix i dues bateries –Pete Best i el seu germanastre, Roag– va treure de l’oblit algunes peces fonamentals com Cry for a shadow, instrumental de quan la banda s’anomenava The Beat Brothers i tocava amb Tony Sheridan. Del temps d’Hamburg també va sonar la versió de la cançó popular escocesa My Bonnie. El so Beatle va esclatar amb temes pioners com P.S. I Love you, Like dreamers do, I saw her standing there i lògicament Love me do. Entre les versions va haver-hi Roll over Beethoven, de Chuck Berry; Please Mr. Postman, de The Marvelettes, i Lucille i Kansas City, de Little Richard. Best només va sortir un moment al centre de l’escenari per reivindicar la seva denominació d’origen i els fans de certa edat que omplien les grades van acomiadar-se satisfets d’haver vist en directe el Beatle que mai va poder ser.