Un total de 1.772 persones van morir a Catalunya l’estiu de l’any passat a causa de la calor extrema que es va patir, segons un estudi d’ISGlobal. Les xifres a nivell europeu arriben als 61.672 morts, un 18,3% dels quals corresponen a l’Estat espanyol -on van produir-se 11.324 defuncions-, el segon país del continent més afectat després d’Itàlia -18.024 morts-. Les temperatures extremes van provocar nombrosos incendis i una sequera de la qual el Principat encara està sortint, però també aquesta destacable mortalitat. L’informe assenyala que a l’Estat les víctimes d’aquest fenomen van ser majoritàriament les dones, un 63% més afectades, però sobretot les persones de més edat: més de 47.000 de les morts les van patir persones de més de 65 anys. L’estudi s’ha realitzat per un projecte finançat pel Consell Europeu d’Investigació (European Research Council), i té l’objectiu d’estudiar com s’estan adaptant les poblacions als reptes de salut pública desencadenats pel canvi climàtic.

Pel que fa a la temperatura, el país amb un valor més extrem va ser l’Estat francès, amb 2,43 °C sobre els valors mitjans del període 1991-2020, però el segueixen Suïssa ( 2,30 °C), Itàlia ( 2,28 °C), Hongria ( 2,13 °C) i l’Estat espanyol ( 2,11 °C).

Al Principat, de les 1.772 defuncions, 1.327 van correspondre a la demarcació de Barcelona, 197 a la de Tarragona, 159 a la de Girona i 89 a Lleida. La taxa de mortalitat relacionada amb aquests fenomen a Catalunya va ser de 237 persones per milió d’habitants, unes dades que coincideixen amb les de l’Estat, que és el tercer país del continent amb major taxa de mortalitat per calor. Itàlia, amb 295 morts per milió, i Grècia (280) lideren aquesta taxa, que té una mitjana de 114 a tot Europa.

No és un rècord

L’estiu amb uns registres de mortalitat més elevats a Europa va ser el de l’any 2003, amb un excés de mortalitat de més de 70.000 morts, almenys 8.300 més que l’any passat. Ara bé, mentre fa vint anys va ser un “fenomen excepcionalment rar”, les temperatures de l’estiu de 2022 “no poden considerar-se excepcionals” perquè “podien haver-se previst seguint la sèrie de temperatures dels anys precedents, i que mostren que durant l’última dècada l’escalfament s’ha accelerat”, segons declaracions de Joan Ballester , primer autor de l’estudi, a l’Acn.

La recerca augura mals pronòstics per a Europa, ja que és el continent amb un escalfament més pronunciat, fins d’1 °C més que la mitjana mundial. L’equip investigador preveu que en cas de nohaver-hi una resposta d’adaptació eficaç, el continent s’enfrontarà a una mitjana de més de 68.000 morts prematures cada estiu cap a 2030 i més de 94.000 cap a 2040.