Asseguts en una taula a dos metres de distància i alhora separats per un abisme electoral, Pedro Sánchez (PSOE) i Alberto Núñez Feijóo (PP) van protagonitzar ahir al plató d’Atresmedia l’únic duel cara a cara de les eleccions del 23-J, una cita amb inversió de papers perquè paradoxalment el president espanyol partia com a aspirant a la remuntada i amb necessitat d’arriscar i ser agressiu, mentre que l’autèntic aspirant es conformava a no arriscar i a sortir de l’embat sense cicatrius. Si bé un debat presidencial és com el joc del set i mig, perquè exigeix trobar la carta del to just per anul·lar el rival sense passar-se d’arrogància, Sánchez i Feijóo aviat van convertir el cara a cara en un intercanvi de plantofades sense pietat. “Vostè no en té ni idea!”, va gosar etzibar-li Feijóo en el bloc sobre habitatge quan li reprotxaven la gestió gallega. “Respecti’m!”, li va exigir Sánchez. “Això no és El hormiguero. Deixi’m parlar!”, va dir Feijóo en un dels molts moments en què les dues veus elevaven els decibels i se superposaven en els blocs de violència masclista i pactes postelectorals.

La preparació no podia ser més dispar: el professional de la resistència havia buidat l’agenda des de divendres al migdia i s’havia enrocat a La Moncloa després de les seves incursions en platós hostils d’Antena 3 i Tele 5, i el debutant gallec hi anava amb la sorra de l’albero de la plaça de toros de Pontevedra encara a la sola de les sabates després de l’exhibició de múscul de congregar-hi 12.000 fidels diumenge en l’era del descrèdit dels mítings presencials. “Vostè s’ha tancat a preparar el debat. Ens demanava sis debats, però si necessita quatre dies per preparar cada debat hauria necessitat dues campanyes electorals”, va etzibar-li de bon començament. “Desconeixia que té aquest sentit de l’humor, senyor Feijóo”, deia l’al·ludit.

La taula que els separava era tan blanca que permetia albirar l’elefant a la sala: l’amistat dels anys noranta de Feijóo amb el narcotraficant Marcial Dorado, el condemnat per narcotràfic amb qui l’aleshores alt càrrec del govern de Manuel Fraga es va fotografiar a bord del seu iot. I Sánchez va utilitzar el comodí a un quart de dotze de la nit amb l’escut de la subtilesa. “Puc explicar l’últim cèntim del compte corrent. Puc explicar tots les meus viatges per terra, per aire i per mar. Tots”, va dir per bastir en to sibil·lí. No en va, ja va relliscar amb Rajoy –“no és decent”– en el cara a cara del 2015. Feijóo va fer l’orni sobre el mar i sobre el sou del PP no declarat al Senat.

El xoc en economia va ser tan frontal que no compartien ni les dades oficials de l’atur. “En els últims cinc anys hem creat ocupació com mai, tenim gairebé 21 milions d’ocupats, 2 milions més que fa cinc anys. Els senyors Feijóo i Abascal aspiren a derogar això”, es vantava el president. “Ni tan sols sabem quants llocs de treball s’han creat. Diu que hi ha 430.000 fixos discontinus. El primer que faré serà dir als espanyols quants busquen feina i figuren com a ocupats”, dubtava Feijóo. “Fa maquillatge de l’atur”, va dir, tot i que es fixos discontinus es compten igual des del 1985.

I en el minut 25 van sortir Bildu i ERC convocats per Feijóo. “Ja hi som amb Bildu? Ja està vostè amb això del sanchisme?”, el rebia Sánchez com si l’esperés fins i tot abans, “Bildu és el seu soci, ho diu Otegi. Per què li molesta que digui que ERC i Bldiu han pactat amb vostè la llei d’habitatge? És el seu problema”, alertava el líder del PP. “Jo no governo amb ERC, Vostè sí que vol governar amb Vox, i Vox no és un partit constitucionalista. No es poden pactar governs amb Vox”, defugia Sánchez la trampa de l’equiparació entre l’independentisme i la ultradreta que li parava el rival. En joc hi havia mitja campanya del 23-J i una operació desesperada de Sánchez de seducció del votant moderat del PP perquè hi ha un 9% de votants que transiten la passarel·la entre Ferraz i Gènova buscant quin és el millor vot útil contra Vox.

El moment més dur va ser al voltant de la violència masclista i la llei del només sí és sí. “Un error jurídic es corregeix. Una declaració masclista o homòfoba sabent què és, no es corregeix, i vostè pacta amb un partit masclista que no condemna la violència masclista, i això te conseqüències com ara sentir-lo a vostè parlar de «violencia intrafamiliar» i de «divorci dur»”, va disparar Sánchez, tot recordant les paraules comprensives del gallec amb l’ultradretà valencià Carlos Flores. “El problema és la llei sanchista del només sí és sí. A vostès els 117 violadors excarcerats per vostè el perseguiran sempre”, va contraatacar. “I no em faci citar el socialista Eguiguren, que va agredir la dona”, va reblar en uns dels cops més baixos de la nit.

Pensant en l’endemà de l’escrutini, Feijóo va tenir l’habilitat de fer-li una oferta enverinada pròpia de qui se sap guanyador: “Això dels pactes ho podem solucionar aquesta nit. Vostè diu que guanyarà les eleccions? Si vostè guanya les eleccions, jo facilito la investidura”, va oferir el líder del PP tot esperant la torna almenys en forma d’abstenció. “Té una oportunitat de condemnar el crit de «Que te vote Txapote!»”, oferia Sánchez. I com a bon diàleg de sords a plantofades, ambdós precs van quedar sense resposta.