Medi ambient

medi ambient

Més onades de calor, més fortes i més enllà de l’estiu

Més ona­des de calor, més freqüents, més inten­ses i també fora dels mesos d’estiu. Aquests són alguns dels efec­tes del canvi climàtic, i per tant la forta calor que estem vivint aquests dies aca­barà sent la norma i caldrà bus­car alter­na­ti­ves per pro­te­gir-nos. Tot i que no hi ha una única manera de cal­cu­lar les ona­des de calor, un estudi del Cen­tre de Política del Sòl i Valo­ra­ci­ons de la Uni­ver­si­tat Politècnica de Cata­lu­nya (UPC) estima que les ona­des de calor s’han mul­ti­pli­cat per set des dels anys setanta fins ara. I l’incre­ment mitjà de les tem­pe­ra­tu­res ha estat de 3,54° en aquest mateix període. “És una evidència, si abans els pics eren de 38 graus, ara són de 42”, afirma el cap de l’àrea de Cli­ma­to­lo­gia del Mete­o­cat, Marc Pro­hom, que per les pro­jec­ci­ons que ja s’estan fent augura que això anirà a més. “Hi ha estu­dis que indi­quen que un estiu tan extrem com el que vam viure l’any pas­sat, amb tem­pe­ra­tu­res molt altes i per­sis­tents, serà l’habi­tual a mit­jans del segle XXI”, afirma.

I és que no només és que els pics de calor siguin més seguits i més inten­sos. És que es poden donar fora dels mesos estric­ta­ment esti­vals. El mateix estudi de la UPC con­clou que ara ja hi ha dos mesos més d’estiu que en els anys setanta, que hem pas­sat de 90 a 145 dies d’estiu. “L’estiu és cada vegada més ampli, i per tant es poden donar pics en moments que abans no pensàvem”, comenta Pro­hom, que no és gaire opti­mista res­pecte a les acci­ons que es poden fer per rever­tir aquesta situ­ació. “L’acord de París acon­se­llava com a màxim un incre­ment de dos graus res­pecte a l’època prein­dus­trial i ja por­tem més d’un grau i mig”, recorda. Si tot con­ti­nua així, gua­nya­ran les simu­la­ci­ons més pes­si­mis­tes. “Fem simu­la­ci­ons depe­nent de dife­rents esce­na­ris, i els més pes­si­mis­tes par­len d’un aug­ment d’entre 4 o 5 graus res­pecte als anys cin­quanta del segle XX i més de 5 graus si es com­para amb el segle XIX.”

Tot i aquest pronòstic tan pes­si­mista, Pro­hom no creu que aquest estiu en què ja hem tin­gut dues ona­des de calor sigui tan extrem com el de l’any pas­sat, que asse­gura que va ser excep­ci­o­nal.

Pic de calor sense rècord

Ahir no hi va haver rècord de calor a Cata­lu­nya en el pic d’aquesta pri­mera calo­rada de l’any, però a 1.500 metres d’alti­tud sobre Bar­ce­lona sí que es va mesu­rar la tem­pe­ra­tura més ele­vada dels dar­rers 25 anys. Pobla­ci­ons de ponent com ara Lleida i Organyà van arri­bar a 41ºC i Bal­do­mar i Oli­ana, al vol­tant dels 40,5ºC, però no es va superar la màxima de 43,8ºC d’Alcarràs el juny del 2019 ni els 43,6ºC de l’agost de l’any pas­sat a Vine­bre.

El radi­o­son­datge rea­lit­zat a Bar­ce­lona ahir al mig­dia va mesu­rar 27,8ºC a 850 hPa (uns 1.500 metres d’alti­tud sobre la ciu­tat), un rècord abso­lut en els seus 25 anys de dades a aquest nivell de referència, superant els 27,6ºC del 14 d’agost del 2021 i del 23 de juliol del 2009, segons informa el Ser­vei Mete­o­rològic de Cata­lu­nya (SMC). Es tracta d’11ºC per sobre de la mit­jana climàtica del juliol.

De fet, a la capi­tal cata­lana es regis­trava ahir la pri­mera nit tòrrida de l’any –on la tem­pe­ra­tura mit­jana no baixa dels 25ºC. Va ser a Can Bruixa, on es van mesu­rar pre­ci­sa­ment aquests 25,0ºC. L’arri­bada de la pri­mera nit tòrrida a Bar­ce­lona es va avançar uns 25 dies des de l’any 1987, però enguany s’ha produït també 26 dies més tard que el 2022, un any en què les ona­des de calor van començar a sovin­te­jar ja des de la pri­ma­vera.

Paral·lela­ment la nit de dimarts va ser càlida arreu del país amb mínimes entre els 20 i 25ºC no només a la costa sinó també a bona part de l’inte­rior del país, però també a sec­tors del Pre­pi­ri­neu. El SMC des­ta­cava els 24,3ºC regis­trats a la capi­tal de l’Urgell, Tàrrega. A l’alta mun­ta­nya la tem­pe­ra­tura no va bai­xar dels 15ºC a 2.500 metres d’alçada.

De les dues de la mati­nada fins a les vuit del matí d’avui, dime­cres, el SMC manté l’avís de situ­ació mete­o­rològica de perill per calor noc­turna a les comar­ques cos­ta­ne­res des de les ser­res pre­li­to­rals a la pri­mera línia de costa, un avís que no afecta només comar­ques marítimes com el Tar­ra­gonès, el Bar­ce­lonès, el Maresme o l’Empordà, sinó també les veïnes del Pla de l’Estany, el Gironès, el Vallès, l’Alt Penedès, l’Alt Camp o la Ribera d’Ebre. Res a veure, però, amb el perill molt alt –de 5 sobre 6– que es pre­veia ahir entre les dotze del mig­dia i les sis de la tarda a la Noguera, el Segrià, el Pla d’Urgell i les Gar­ri­gues.

LES FRASES

Un estiu extrem com el que vam tenir l’any passat serà l’habitual a mitjans del segle XXI
Marc Prohom
cap de l’àrea de Climatologia del Meteocat,

LES XIFRES

Cal desenvolupar el verd. Els eixos verds baixen més d’un grau la temperatura
Josep Roca Cladera
director del Centre de Política del Sòl i Valoracions de la upc
41 °C
es van registrar ahir
a Lleida i Organyà, i Oliana o Baldomer se situaven en els 40,5°
43,8 °C
van arribar a Alcarràs l’estiu del 2019, la màxima temperatura registrada a Catalunya mai.

“El problema són les nits, quan els refugis tanquen”

Virtudes Pérez

Al clima mediterrani, com el que tenim a la costa i tota l’àrea metropolitana, les morts per calor es disparen a les nits, quan les temperatures superen els 24 o els 25 graus i no hi ha refugis climàtics on anar. El catedràtic Josep Roca Cladera, director del Centre de Política del Sòl i Valoracions (CPSV) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), alerta d’aquest risc i adverteix que encara que cada vegada s’habilitin més equipaments públics climatitzats, com biblioteques, casals d’avis, escoles que serveixin per resguardar-se durant les hores de més calor, les nits continuaran sent un problema fins que no hi hagi més actuacions estructurals a les ciutats. “De moment continuem tenint un problema a la nit”, assenyala, insistint a més que cal afinar molt més la informació perquè les persones puguin saber quin és l’espai que tenen més a prop. “Hi ha països on tenen ja un sistema d’avisos individualitzats al mòbil que informen del perill de calor”, destaca Roca Cladera.

El canvi climàtic és una realitat a la qual cal adaptar-se. El seu equip ha analitzat el procés d’escalfament a les àrees urbanes i sap que es poden fer actuacions per reduir la temperatura. Una de les més importants és incrementar la presència de zones verdes. “El millor mecanisme és desenvolupar el verd”, diu. No només actuant a la via pública, també a les façanes i a les cobertes. “Hem fet estudis del que signifiquen els eixos verds, com els que s’han fet a Barcelona, i aconsegueixen reduir la temperatura més d’un grau”, explica.

L’elecció dels materials i dels colors dels materials també són elements a tenir en compte i posa com a exemple la ciutat de Los Angeles, on es va pintar l’asfalt de blanc. “Es tracta de buscar colors clars; els totxos i l’asfalt acumulen molta calor.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.