El govern de la Generalitat ha enviat una carta de reclamació a l’executiu estatal, en què sol·licita que torni 1.700 milions d’euros a les arques públiques catalanes, “el que pertoca” per “compensar” les rebaixes d’impostos dels darrers tres anys orquestrades des de la Moncloa amb una dinàmica de “recentralització” que ha afectat “negativament” Catalunya, segons ha explicat la consellera d’Economia i Hisenda, Natàlia Mas Guix, en declaracions davant dels mitjans. Algunes de les modificacions que ha fet el govern de l’Estat han estat en rebaixes a l’impost especial sobre l’electricitat -que va passar del 5,11% al 0,5%- O l’IVA en l’electricitat -que va passar del 21% al 10% el 2021 i del 10% al 5% el 2022 i s’ha prorrogat fins al 2023-. Els impostos especials els recapten íntegrament les comunitats autònomes, motiu pel qual el dany a l’hisenda del Principat és notable.

Segons Mas, el calendari que proposa la Generalitat perquè l’Estat retorni els 1.700 milions, ja que “la normativa ens avala”, és el següent: 172 milions aquest juliol, 642 milions el 2024 i 862 milions el 2025. Aquesta és la quantitat que poden reclamar amb la llei a la mà i avisen que si cal es farà un “front comú” i si no es procedeix al pagament la via judicial queda oberta. A més, hi ha diverses “deslleialtats” de l’Estat en múltiples àmbits que han suposat una reducció dels recursos per al Principat: 37% de recaptació d’IVA en lloc del 50%, que se suma a un “repartiment injust” dels objectius de dèficit i una execució pressupostària de només el 54% de les inversions previstes, segons detalla Mas. L’impacte dels moviments de la Moncloa en els darrers tres anys puja, segons els càlculs del Departament d’Economia i Hisenda de la Generalitat, en concret a 1.676 milions, xifra que s’ha de “compensar”, perquè ha estat l’artífex de les afectacions en els ingressos.

Per això, la consellera ha denunciat el “desequilibri vertical”, la major diferència entre els recursos que rep l’Estat i les comunitats amb el pas dels anys i com a conseqüència de l’augment d’ingressos, que només s’explica, a parer seu, per les diverses “deslleialtats”: els ingressos de l’Estat han crescut un 88,7% mentre que els de les comunitats autònomes només han pujat un 40,5%. Tot plegat ha suposat que s’hagi deixat de disposar de 20.000 milions des del 2010 com a conseqüència de modificacions tributàries o l’incompliment en l’execució d’inversions pressupostàries de l’Estat a Catalunya, entre d’altres mesures que calcula el govern català.

El dèficit, un maldecap

Mas Guix també ha criticat que l’Estat es quedi tot el marge de dèficit de cara al 2024 i obligui les comunitats autònomes a complir el 0%, si bé són les administracions que es fan càrrec de la sanitat o l’educació, un terç de la despesa, i també commina es ajuntaments a tenir superàvit. Si la Generalitat disposés d’un objectiu de dèficit del 0,3% com aquest any permet disposar de 780 milions d’euros o deixar de fer-ho.

Menysteniment estatal

La Generalitat també denuncia una execució pressupostària estatal molt baixa en infraestructures al Principat, ja que l’incompliment suma 2.378 milions d’euros des del 2018, mentre Madrid s’executa un 124% -184% el darrer exercici-.