Víctor Manuel ja va alertar al principi del concert que el públic podia estar tranquil i gairebé agraït perquè aquella nit no estrenaria cap cançó nova. “Però també hauríeu de tenir en compte que si alguna vegada no hagués estrenat les cançons que cantaré avui, jo ja no seria aquí”, va afegir amb tota la raó del món. Però és cert que, sobretot amb els artistes de llarga o llarguíssima trajectòria com el cantautor asturià, els espectadors sempre esperen i reclamen els clàssics, no les noves que graven per sentir-se vius i tornar a sortir a la carretera. Víctor Manuel, però, va arribar dijous al festival garrotxí Vallviva, a la Vall d’en Bas, amb l’excusa argumental dels seus 75 anys de vida, fets el 2022: una bona raó per publicar un exhaustiu recopilatori i fer una gira només amb èxits i altres cançons que no ho van ser, les cançons “desgraciades” i algunes de “prehistòriques” a les quals ha volgut donar una altra oportunitat. Així, durant gairebé dues hores de concert, acompanyat de sis músics –sota la direcció del seu fill, el teclista David San José–, Víctor Manuel va interpretar 24 cançons sense ordre cronològic, anant “endavant i enrere”, de totes les seves etapes. Va començar amb la festiva Danza de San Juan i de seguida van arribar apostes segures com ara Quiero abrazarte tanto, Bailarina, Luna, Adonde irán los besos, Sube al desván, Ay amor i Nada sabe tan dulce como tu boca. Molt comunicatiu i xerraire, el cantant va recordar el seu pare (El hijo del ferroviario) i més tard el seu avi (El abuelo Vítor), però també amb emotives paraules el seu altre avi, que reposa en una fossa comuna amb altres afusellats: a tots ells i a totes les víctimes del franquisme els va recordar també, en els bisos, amb l’emocionant ¿Cómo voy a olvidarme? Abans van sonar també la intensa La madre; les cançons més antigues, com ara La romería o Paxariños i les més conscienciades El cobarde i Planta 14, en format acústic, i també la Canción pequeña per a Ana Belén, la destinatària de les seves cançons d’amor des de fa anys, i les imprescindibles Sólo pienso en ti i Soy un corazón tendido al sol, com a mostres de l’esplèndida maduresa d’aquesta veu encara potent i brillant. Per molts anys.