Encara volta pel catàleg de Netflix una petita meravella, en format de sèrie documental, que es titula Rompan todo: la historia del rock en América Latina, una reconstrucció detallada i apassionada de l’evolució del rock en castellà a l’altra banda de l’Atlàntic. Reconec obertament que la vaig veure com un ignorant gairebé absolut en la matèria: de les desenes de músics que hi donen el seu testimoni, coneixia bàsicament Calamaro, Julieta Venegas, Molotov i, evidentment, Santiago Auserón i Pablo Carbonell, en representació dels espanyols que han travessat sovint el charco i han establert sòlides connexions intercontinentals, sobretot en el cas de Juan Perro. Però el que ha estat realment apassionant de Rompan todo és poder descobrir-hi la dimensió real de grans músics mexicans, xilens, colombians, uruguaians, peruans i argentins, alguns dels quals han estat autèntics fenòmens panamericans, com ara els Soda Stereo, el grup liderat per Gustavo Cerati (1959-2014), un geni només comparable amb els seus compatriotes Luis Alberto Spinetta (1950-2012) i Charly García (1951), sense oblidar altres grans grups, com ara els mexicans Café Tacvba i els colombians Aterciopelados, que han fet incursions puntuals a l’Estat espanyol. Curiosament, aquest estiu han coincidit en el festival Alma, que té lloc al Poble Espanyol de Barcelona, altres dos protagonistes destacats de la sèrie, els també argentins Fito Páez (1963) –que ja hi va actuar i farà un segon concert el dilluns 24 de juliol– i Gustavo Santaolalla (1951), que presentarà aquesta nit el concert Desandando el camino, una espècie de retrospectiva sonora de la seva llarga trajectòria com a músic, des que va fundar Arco Iris el 1967 fins als aires tangueros de Bajofondo. Santaolalla destaca també, com ho reflecteix molt bé Rompan todo amb els seus testimonis freqüents al llarg de la sèrie, com un dels principals productors de la gran escena llatinoamericana, que ha treballat amb Maldita Vecindad, Los Prisioneros, Café Tacvba, Molotov, Bersuit, Julieta Venegas, Juanes, Jorge Drexler i La Vela Puerca, entre molts altres projectes en què ha deixat els seu segell indeleble. A més, Santaolalla és autor de moltes bandes sonores de pel·lícules, algunes premiades amb Oscar (Brokeback Mountain i Babel en anys consecutius), i també de la música del videojoc i la sèrie The Last of Us.

Com es pot comprovar pels anys de naixement, Santaolalla pertany a la mateixa quinta que Charly García i Spinetta, una generació d’or que no és prou coneguda ni valorada a casa nostra a pesar de les connexions històriques. Desandando el camino –títol del tema que obre el seu disc Qhapaq Ñan (2016), nom de la via que va connectar tot l’imperi Inca– és una bona ocasió per descobrir el seu talent monumental.