Molt il·lusionats per una nova etapa que fonamentalment es caracteritza perquè la nostra investigació està completament unida a l’activitat de l’hospital del Mar i comença i acaba amb els pacients. Estem molt orgullosos de ser la institució d’investigació biomèdica més antiga de l’Estat. En una societat que tradicionalment no ha tingut gaire preocupació per la investigació, fer 75 anys denota la persistència i el caràcter de totes les persones que ens han precedit.

Fa 75 anys, el principal problema de salut eren les malalties infeccioses i per això es va crear el centre. Ara l’estratègia respon més a les realitats i necessitats actuals pel que fa a la salut dels ciutadans. Això vol dir que, a més de les malalties infeccioses, que crèiem solucionades però ja hem vist amb la covid que no és així, tenim una recerca molt potent en càncer i en malalties del sistema nerviós. Són els tres pilars en què estem centrats ara. I també tenim una recerca més transversal en informàtica biomèdica i epidemiologia.

Segur que ens tindran molt ocupats les pròximes dècades. En càncer s’estan fent molts avenços, però encara falta bastant per controlar-lo i, de fet, són moltes malalties diferents. Les malalties infeccioses són més impredictibles, com hem vist recentment, així que hem de seguir investigant sobre resistència als antibiòtics, aparició de soques multiresistents, etc. I les malalties mentals crec que sí que ens tindran ocupats durant 75 anys més. Com a observador de la ciència, crec que encara en sabem molt poc, de com funciona el cervell, i hi ha molta feina a fer pel que fa a les malalties del sistema nerviós central i, particularment, les mentals.

Ho ha fet radicalment. Revisant la història amb motiu d’aquest aniversari, hem recordat que en el passat la recerca estava molt vinculada a la iniciativa personal. Estava lligada a individus que, amb una gran resiliència i traient temps d’on no n’hi havia, creaven línies de recerca que bàsicament depenien d’ells mateixos. La recerca s’ha anat fent molt més complexa i ara requereix molts més mitjans i tecnologia. Ara mateix és impossible que una sola persona, per molt capaç que sigui, faci una recerca excessivament rellevant des del punt de vista pràctic.

Exacte. Cal una quantitat tan gran i diversa d’experiència que requereix la coordinació de molts grups. En el nostre cas, aplicat a la biomedicina, calen metges i infermeres que tracten amb els pacients en tota la seva varietat. En el cas del càncer, per exemple, patòlegs, radiòlegs, oncòlegs mèdics, biòlegs, veterinaris amb més experiència biològica per entendre millor les bases moleculars de les malalties... I, per descomptat, matemàtics, enginyers, informàtics... Abans era possible que una persona fes un descobriment rellevant, ara ja no. En sabem molt més i cal fer col·laboracions.

Totalment. Ara hem d’incorporar especialistes en intel·ligència artificial, en machine learning i disciplines que fa uns anys ni sospitàvem. Això fa molt difícil fer previsions de cara al futur. Segurament encara no coneixem la matèria en què necessitarem experts d’aquí a deu anys. Però podem aventurar que la complexitat augmentarà i caldran visions distintes.

Les obres sempre són un enuig, però van més ràpid del que esperàvem i, en general, són bones notícies. L’hospital s’amplia i es modernitza moltíssim. Estarem en una zona de Barcelona on s’està gestant un pol de recerca biomèdica molt important amb el projecte del Mercat del Peix. Estem molt il·lusionats perquè l’expansió de l’hospital coincidirà amb aquest canvi i serà l’únic hospital d’aquesta zona. Significarà una modernització brutal i el 2030 serem un hospital de referència.

Vull destacar la importància de les investigadores per al desenvolupament d’aquesta institució, que s’ha donat en dues fases molt clares, una en la qual, per una injustícia històrica que a poc a poc anem corregint, tenien un paper secundari tot i aportar tant o més que els homes. Ara creiem que això ja fa uns anys que ho tenim solucionat: tenim paritat en el comitè científic extern i també pel que fa a directores de departament. Encara hi ha dificultats producte de la inèrcia d’aquesta injustícia, però ho estem corregint de manera accelerada. Quan vaig arribar, ara fa tres anys, els cinc departaments de recerca estaven dirigits per homes, mentre que ara ja tenim dues dones. I seguirem el mateix camí fins que, d’aquí a pocs anys, els llocs de responsabilitat corresponguin al percentatge del seu paper al centre. Si són el 70% de les treballadores, és normal que siguin també el 70% de directives.