L’Audiència Nacional ha allargat fins el 29 de gener de 2024 la instrucció de la causa del Tsunami Democràtic. En la breu interlocutòria de l’11 de juliol , el jutge argumenta que cal allargar la instrucció perquè encara hi ha pendents algunes diligències sobre “l’impacte econòmic de l’activitat delictiva, així com informes policials de recapitulació”.

Així, considera que els investigats estarien implicats en “activitats tecnològiques i de finançament d’aquesta plataforma i planificació d’activitats subversives”. El secret de sumari es va aixecar a principis de maig i la fiscalia va deixar la porta oberta a descartar el terrorisme, cosa que duria el cas als jutjats de Barcelona.

Unes divuit persones estan investigades i hi ha l’empresari David Madí, l’exconseller Xavier Vendrell, el cap de l’oficina de l’expresident Carles Puigdemont, Josep Lluís Alay, i l’editor Oriol Soler, però també altres com la membre de la fundació El Brot i actual membre de la direcció d’ERC, Marta Molina, i el restaurador gironí, Josep Campmajó. A Soler i Vendrell el situals al capdavant del moviment organitzant protestes com les de l’aeroport de Barcelona, a l’exterior del camp del Barça o el tall de la Jonquera.

El magistrat Manuel García Castellón diu que investiga els incidents i mobilitzacions violentes d’octubre del 2019 arran de la sentència del Tribunal Suprem (TS) “contra els autors del fenomen sediciós independentista succeït a Catalunya l’any 2017”. El 12 de juny passat l’instructor va proposar a les parts personades allargar la instrucció. Ara ho ha fet sis mesos al·legant que encara hi ha elements per investigar els delictes de “summa gravetat” que es podrien haver comès que justificarien la pròrroga. En concret, explica que els investigats “estarien implicats en activitats tecnològiques i de finançament de la plataforma i planificació de les activitats subversives”.

El jutge va demanar al juny a diferents organismes que calculessin el perjudici causat per les protestes del 2019 atribuïdes a Tsunami Democràtic en contra de la sentència que va condemnar la cúpula política del procés. Entr ells al Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana perquè quantifiqués el perjudici econòmic causat per l’ocupació de les instal·lacions de l’aeroport del Prat a Barcelona el 14 d’octubre del 2019 i pels talls duts a terme entre l’11 i el 13 de novembre d’aquell any a l’autopista AP7. Però va reclamar també a l’Ajuntament de Barcelona que calculés els danys produïts pels aldarulls a la ciutat el 18 de desembre del 2019, en el marc d’un partit entre el FC Barcelona i el Reial Madrid.

Un canvi de govern a Espanya faci que la fiscalia mantingui l’acusació per terrorisme, cosa que faria romandre la causa a l’Audiència Nacional.