Tot són mesures per fer passos enrere en matèria de llengua. Les declaracions són contradictòries perquè Prohens [la presidenta] diu que no vol imposar res per la força i que opta pel diàleg, però que tirarà pel dret. En tot cas, on volen actuar és en els pocs àmbits on el català té un pes majoritari, com l’educació i l’administració, però no pas en aquells on és minoritari com la justícia, la sanitat, policia o mitjans audiovisuals.

No sabem què vol dir, si vol que es pugui escolaritzar plenament en castellà, desdoblar tot el sistema educatiu o carregar-se el decret de mínims [del 50% de català]... La immersió lingüística té la funció que s’aprengui el català perquè el castellà s’aprèn de sèrie, amb la pressió dels mitjans, mentre hi ha casos de monolingües en castellà.

Sí, Antoni Vera va en la línia d’evitar el conflicte, però potser al final acaba aplicant polítiques en les quals ni ell hi creu.

Més del 50% dels habitants de les Illes Balears han nascut fora del territori, majoritàriament en zones castellanoparlants de l’Estat. A la pràctica, els nouvinguts interpreten que la llengua franca és el castellà perquè la veuen més útil. Abans, a l’interior de Mallorca, els fills de magribins parlaven entre ells en català, però la immigració no s’ha aturat, la capacitat d’inclusió costa més i els espais que actuaven com a eixos d’integració estan debilitats. A més, amb la globalització els continguts audiovisuals són gairebé exclusivament en castellà. Ara la situació de feblesa s’accentuarà.

Hi ha una onada de joves músics que aposten pel català i una reacció de la ciutadania preocupada per la llengua. Podem potenciar-la en l’audiovisual, la música, la cultura, més cursos per a nouvinguts... Podem reclamar a les institucions que actuïn, i també amb estratègia jurídica quan s’incompleixi la normativa de normalització lingüística, però també mobilitzar la societat. Feim una crida a implicar-se en l’activisme.

És una burla i un escarni. Existia l’Oficina de Drets Lingüístics, que va aplegar 300 denúncies, i ara Vox dirigirà aquesta nova oficina, que actua amb una mentalitat supremacista, i això és molt preocupant. Consideren la nostra llengua de segona i sense drets, i ha convertit els agressors en víctimes.

Amb els sindicats i associacions diverses compartim la por que es vagi enrere en els drets i que amb els atacs posin en perill els pilars de cohesió social. Avisam que si ataquen ens tornarem a mobilitzar units [com fa deu anys amb Bauzá].

Ja hem demanat una reunió amb el govern i apel·lam al seny perquè el PP no es deixi arrossegar per Vox i que faci una política que la mateixa Prohens va defensar: pensar en tots els ciutadans. Esperam que no deixin de promoure la llengua i no retirin ajuts a la premsa i revistes locals en català. No descartam cap mesura, com ara recórrer a les institucions europees.