Si hagués aparegut als anys cinquanta o seixanta, Ben Harper hauria estat equiparat a Muddy Waters, Marvin Gaye, Jimi Hendrix o qualsevol altra estrella. Però no, el cantautor californià va revolucionar l’infern als anys noranta i molts admirem el seu talent, disc rere disc: cap per desfer-se’n, tots bons. Els seus treballs formen un corpus únic, que s’ha d’unir al talent de guitarrista irrepetible. Tot això ens ho va venir a redescobrir a Porta Ferrada divendres al Guíxols Arena en un concert amb The Innocent Criminals que va ser una demostració fefaent d’experiència i genialitat. Més en el format de rock blues, en què excel·leix.

Davant de dues mil persones, la banda de Harper va començar per sota del nivell del mar amb Below Sea Level, tema a cappella del seu últim àlbum, inspirat en la figura del seu pare i un rèquiem al seu company i baixista del grup Juan Nelson, mort el 2021 als 62 anys. Sense agafar aire van abordar Diamonds, cançó melòdica de fa vint anys. Va sonar a la perfecció, cosa estranya en els concerts actuals, més als que es fan en espais oberts.

I per als nostàlgics van tocar la magnífica Burn to Shine, que donava títol a l’últim disc que va editar al segle XX. O Don’t Give Up on Me Now amb l’explícit “obre totes les ferides”, on la veu en falset de Harper no va reduir la profunditat. D’aquí van entrar en la dimensió reggae, que tan bé domina, amb Finding our Way: “Maleïts els jutges que pensaven que coneixien els lliures de rancúnies…” Dret, assegut amb l’slide, country reggae o soul, Harper va conduir el concert per tot el seu repertori, amb alegria i bondat, amb Walk Away i Waiting on an Angel en versions acústiques en solitari. Feia posar la pell de gallina. Després d’evocar el Camarón va interpretar la màgica Giving Ghosts, també de la nova collita.

En l’últim tram va explicar que de jove havia recorregut Catalunya dormint per carrers i places. Va ser abans de tocar en to intimista She Only Happy in the Sun. El final de l’actuació va ser per a temes com a Burn One Down o peces decididament instrumentals dins un nou concert històric al Porta Ferrada. Concert tranquil en la línia dels realitzats a Cap Roig, menys energètic que el de juliol del 2008 a l’Olímpic de Badalona, on quasi ens ofeguem de calor. La nit de Sant Feliu de Guíxols va acompanyar la vetllada amb una brisa suau mentre Harper feia i desfeia el seu repertori.