Nit de retrobaments a Porta Ferrada. L’empresa The Project anunciava per xarxes l’arribada del trio de Pat Metheny amb una foto simbòlica del mític guitarrista americà amb el malaguanyat cantaor granadí Enrique Morente, molt estimat a Catalunya, on tenia una de les principals penyes flamenques, a Nou Barris, nucli del que seria el Taller de Músics. Els dos artistes van compartir escenari el 2008 en la celebració del centenari del Palau de la Música. El cap de setmana, dins la programació del Festival de Porta Ferrada, el guitarrista de Missouri va presentar el Pat Metheny Side-Eye Trio, amb dos brillants alumnes, que són solistes als seus grups, Chris Fishman al piano i teclats i Joe Dyson a la bateria i panderetes. Van fer un concert immens, tot i que hi ha la mania de fer les actuacions de dues hores, cosa que crec que és un error. Com deia Baltasar Gracián, “Lo bueno, si breve, dos veces bueno”.

Per fer boca, el grup de Miquel Grifell i The Rusties Blues Band, blues d’Olot i de Ripoll, bona línia, blues de quilòmetre zero. Dominador del gènere, Grifell va recomanar al geni. Metheny ha estat un habitual dels nostres escenaris. El recordo a l’Espai Port del Porta Ferrada en un concert extraordinari i alhora un exercici d’estil, amb Ron Carter, el 2016. En aquesta ocasió, al Guíxols Arena venia acompanyat del trio esmentat, que ens va fer reviure aquells discos que des dels setanta i vuitanta publicava a ECM i Geffen, autèntics sortilegis. El recital es va iniciar amb Make Peace, una peça del 2006 que el guitarrista va gravar amb Brad Mehldau. Abans de poder reaccionar, So may it secretly begin, un dels temes del memorable disc Still life (Talking) del 1987. Davant una bona entrada de públic culte i silenciós, el trio va assumir el vell tema que donava títol a l’àlbum Bright size life, debut discogràfic del guitarrista el 1976 a l’esmentada ECM. El treball el signaven el trio completat per l’extraordinari baix Jaco Pastorius i Bob Moses a la bateria.

Metheny evoca el so de les grans autopistes americanes, el cant dels grills i de les rodes del camió, l’aura dels trens que es perden en la immensitat dels deserts. La seva música entra en comunió amb la natura, on tot esclata mentre es manté en harmonia. Alhora, el guitarrista és un talent del gran jazz, d’un estil que alguns com ell van aconseguir popularitzar quan la majoria el donaven per mort o en els cul-de-sacs del free. Metheny toca cap endintre i cap enfora, i en les interseccions esclata dins el gran solo que és el so característic d’una guitarra unívoca. Els sentiments i les emocions passen pel sedàs de la guitarra melodiosa, que reflecteix la soledat i una creativitat sense límits.

Better days ahead, del 1993, i Timeline, del 1999, han estat recuperades per al disc amb el nou projecte a trio. Un altre encert va ser incloure Always and forever, del 1992, un altre dels discos que va publicar amb el segell Geffen. El concert va arribar fins a Are you going with me?, tema del 1981 dins el tercer disc de Metheny, Offramp. El recorregut històric per la seva obra va contenir diferents registres i sensibilitats. El trio de virtuosos ens va oferir una nit insuperable, fresca, d’estiu empordanès.