Nogueras, la clau de tot

“En campanya hem sentit dir a Sánchez que el president Puigdemont era una anècdota. Em temo que al senyor Sánchez aquesta anècdota no el deixarà dormir”, resumia en to sarcàstic i en declaracions a Catalunya Ràdio Míriam Nogueras, la dona que, amb set escons, té la clau del nou Congrés per a tot. Perquè la lògica de blocs dibuixa un estret marcador de 172 escons –gràcies a la suma del PSOE (122), Sumar (31), ERC (7), EH Bildu (6), el PNB (5) i el BNG (1)– contra 170 –el PP (136), Vox (33) i UPN (1)– que podrien ser 171 si s’hi suma Coalició Canària, que després del 28 de maig governa a les illes en coalició amb els populars. Tant per a la majoria absoluta com per a la simple (tenir més sís que nos) –les vies exigides en primera i en segona volta en la investidura de l’inquilí de La Moncloa i en la presidència del Congrés–, doncs, el concurs de Nogueras és i serà imprescindible. “Tal com està ara Sánchez i després de tot el que ha dit de l’independentisme, jo no veig la investidura per enlloc ara mateix”, va dir el secretari general de Junts, Jordi Turull, a RAC1. La negativa, però, és tan important com l’adverbi temporal, i la partida de pòquer més dura de la democràcia tot just comença.

De Puigdemont a Trias

Que a Junts hi hagi una unitat de discurs –“la lleialtat és amb Catalunya i no amb la governabilitat de l’Estat espanyol”, és la consigna que fan seva des de Puigdemont fins a Nogueras, passant per Turull i Laura Borràs– no vol dir que no hi hagi inflexions en els accents. “El senyor Sánchez ara pot dependre dels vots de Junts, i Junts ha de fer valer el seu paper. Depèn de sota quines condicions, i això ho hem de discutir i hem de ser capaços de demostrar que som útils. I no pot ser a canvi de res”, va raonar Xavier Trias amb l’autoritat moral que li dona tenir el dret a ser el més ressentit amb Sánchez i el PSC dins de Junts per la triangulació del PSC, el PP i els comuns que el va deixar sense l’alcaldia de Barcelona tot i el triomf del 28 de maig. L’exploració del diàleg del PSOE amb Junys té un patrocinador d’excepció, l’expresident espanyol José Luis Rodríguez Zapatero: “Si és bo recuperar el diàleg amb Junts, i jo crec que és bo, pot ser més difícil, però cal fer-ho. Això és la política.” “La majoria que ha sostingut aquesta legislatura és una majoria d’estabilitat i està un milió de vots per sobre del bloc de la dreta”, va constatar ahir Zapatero.

Moviment de togues

Que l’operació té i tindrà enemics vestits amb toga, però, es va evidenciar ahir amb la fiscalia del Tribunal Suprem convidant-se a la partida política i exigint al jutge Pablo Llarena que reactivi l’euroordre contra Puigdemont precisament l’endemà del recompte en què les urnes li han atorgat un paper decisiu. “Un dia ets decisiu per formar govern espanyol, l’endemà Espanya ordena la teva detenció”, constatava ahir amb amarga ironia el president exiliat Carles Puigdemont. El moviment de togues, de fet, va alterar els plans al carrer Ferraz: el PSOE va decidir la desconvocatòria de la roda de premsa prevista ahir per evitar el risc d’haver de respondre sobre el destí judicial de Puigdemont just quan ell ha de ser festejat en favor de la governabilitat.

Risc de repetir eleccions

La clau de Junts –si Sánchez la sap aprofitar i es reinventa amb audàcia després d’abjurar de Junts– pot obrir la porta del desbloqueig o la porta a una repetició electoral al Nadal o més tard, un escenari ja viscut el 2016 i el 2019 i que és d’alt risc, perquè podria treure la clau a Junts i regalar una segona oportunitat a Feijóo i a Vox. “Que no es deixin temptar per aquest escenari”, advertia la portaveu d’ERC, Marta Vilalta.

Xoc Junts-ERC pel llistó

Si bé Junts aspira a bastir una unitat d’acció independentista amb ERC al Congrés que els últims quatre anys no ha existit –els de Gabriel Rufián tenen ara els mateixos set escons i 60.000 vots més que els de Nogueras, mentre que la CUP i el PDeCAT han quedat sense representació–, el llistó que els dos exsocis de govern estan disposats a posar per investir Sánchez difereix. “No s’ha d’utilitzar la força que ens han donat les urnes per bloquejar. No podem anar a un escenari de repetició electoral en què l’extrema dreta pugui tenir la victòria que ara hem evitat”, alertava la republicana Vilalta. “A Junts ens presentem a les eleccions perquè volem que Catalunya esdevingui un estat independent i no per investir presidents espanyols”, sentenciava Nogueras en forma d’esmena als republicans.

Nosferatu i Frankenstein

Entre el govern Nosferatu (José María Lassalle dixit) de Feijóo amb Vox i el govern Frankenstein (Alfredo Pérez Rubalcaba dixit), la criatura de Mary Shelley és la que s’obre pas i aquí Sumar vol tenir el paper d’enllaç amb Waterloo. Després de ser apartat en la llista d’En Comú Podem al Congrés, Jaume Asens, l’ideòleg de la via de l’exili, és recuperat ara per Yolanda Díaz i és designat com a negociador per aprofitar la bona relació que té amb Puigdemont.

Paradoxes dels comuns

Igual que passa a Sánchez, els comuns també tenen ara severes paradoxes a exorcitzar: la celebració de foragitar Trias amb l’argument d’evitar un alcalde “de dretes” a Barcelona ha deixat pas a l’equip de vells noms d’ICV com ara Ernest Urtasun i Josep Vendrell fiant-ho tot als bons oficis d’Asens, perquè el fet que Díaz repeteixi o no de vicepresidenta és en mans de Nogueras i Puigdemont. Es dona la circumstància que Díaz, imbuïda en el seu projecte personalista de Sumar, ha desatès una interlocució amb Junts que sí que han tingut Asens i la ministra d’Igualtat, Irene Montero, i fins i tot Pablo Iglesias.

Xoc entre Podem i Sumar

La líder de Podem, Ione Belarra, passava comptes ahir amb Díaz després del fracàs de Sumar, amb 31 escons: “Podem ha aconseguit complir el principal objectiu de mantenir oberta la possibilitat de revalidar la coalició. Però no un altre objectiu polític igualment important que és governar amb més força. Aquest va ser el motiu pel qual vam escollir Yolanda Díaz com a candidata i, no obstant això, Sumar es deixa més de 700.000 vots i molts escons respecte al pitjor resultat d’Unides Podem. L’estratègia de renunciar al feminisme i d’invisibilitzar Podem no ha funcionat.”

Feijóo, a la desesperada

Qui també reunia la seva direcció –en aquest cas, la junta directiva estatal i a la tarda– era Feijóo, que la nit electoral vivia l’escarni de sentir crits d’“Ayuso! Ayuso!” –amb la presidenta de Madrid com a epicentre de l’escena al balcó de Gènova perquè vestia de vermell enmig de les camises i bruses blanques de la resta de la cúpula– i ahir s’aferrava a buscar la investidura en contra de tota aritmètica. “Espanya no es pot permetre aliances en contra ni bloquejos [...]. Els espanyols no poden quedar atrapats ni en blocs ni en bloquejos ni permetre que el nostre país es balcanitzi”, va gosar dir Feijóo sense aclarir què té la fotografia de la pluralitat del 23-J que a ell li recorda un escenari bèl·lic com el de l’antiga Iugoslàvia. Per mantenir viu l’anhel, Feijóo va arribar a presumir de tenir el sí assegurat de l’únic diputat d’Unió del Poble Navarrès (UPN) i d’haver telefonat a Vox, al PNB i a Coalició Canària. L’única cosa que és segura en el nou escenari és que Vox (cau dels 52 escons als 33) perd dues joguines: el botó automàtic dels recursos al Tribunal Constitucional (es necessiten 50 diputats) i el cop d’efecte de les mocions de censura (calen 35 diputats).

La primera partida de debò serà la constitució de la mesa del Congrés, el 17 d’agost, i l’elecció de la presidència –ara l’ocupa Batet– i la formació de grups propis serà la primera pista de com evoluciona el diàleg que ve imposat per una ironia del destí.