Ciutat és un grup o un projecte atípic, per diferents raons; per exemple, perquè reivindica l’Ona Laietana que va néixer als anys setanta al voltant del Zeleste d’Argenteria, però també el chill-out del Cafè del Mar d’Eivissa, però sobretot el cant dels ocells, que són els grans protagonistes del seu primer disc, Brandon. “Vam contactar amb Jaume Soler, de l’Institut Català d’Ornitologia, el qual ens va transmetre la idea que és tan important escoltar un ocell com veure’l al mig de la natura, i aquí hi havia tot un món per explorar. A cada cançó del disc hi ha un sample del cant d’un ocell determinat”, expliquen Jordi Pareta i Guillem Berguedà, el nucli dur de Ciutat, que avui presentarà en directe Brandon en el cicle Sala Barcelona, que té lloc a l’estiu al castell de Montjuïc (20.30 h, 12 i 15 euros). La passió pels ocells no és l’única particularitat d’un grup que no para de rumiar coses noves i una mica boges, perquè “la música és essencial”, però els agrada “que hi hagi tot un món propi que l’envolti i que convidi el públic a endinsar-se a l’univers del grup”. Estem parlant d’un grup que actua en directe en moviment sobre una cinta de caminar, com si “el concert fos l’excursió d’uns ornitòlegs amb binocles”; d’un grup que ha batejat el seu primer disc, Brandon, en honor d’algú que no coneixen, un nord-català anomenat Brandon Ciutat, pel que sembla, que se’ls va avançar per agafar el nom d’usuari “ciutat” a Instagram –el del grup és “ _ciutat ”, amb guió baix–, i després de no poder posar-se en contacte amb ell de cap manera (“Li volíem comprar el nom i tot, però no ens va contestar”), van decidir posar-li el seu nom al disc. Més coses: cada còpia en vinil de Brandon té a dins de la carpeta una ploma d’un ocell diferent, gràcies a la col·laboració del Centre de Recuperació de Fauna Salvatge de Torreferrussa, a Santa Perpètua de Mogoda –on els van transmetre la idea que “estimar els ocells és estimar la música”–, i qui trobi a dins del seu disc la ploma de l’àliga cuabarrada, una espècie que a Catalunya es troba en perill d’extinció, tindrà com a premi veure el seu nom com a títol del pròxim disc de Ciutat.

I ara, volem una mica enrere: els dos components de Ciutat, en Jordi i en Guillem, es van conèixer en un concert de Kamaal Williams a l’Apolo. Tots dos són “de poble”; en Jordi, de Tor, al Baix Empordà, i en Guillem, de Santa Coloma de Queralt, a la Conca de Barberà, però estan instal·lats des de fa temps a Barcelona, on van començar a moure’s dins l’escena electrònica de ball, com a DJ JP Sunshine i Guim, respectivament, vinculats al col·lectiu Mainline i la singular Mainline Magic Orchestra. Tots dos tenen antecedents: en Guillem, amb el duet de house We Like Turtles i en Jordi, com a cantant i compositor del grup baixempordanès Acció, que va publicar els discos On sóc ara (2013) i 1001 colors (2015).

Les nou cançons de Brandon , amb títols com ara Techo, Manual de autoayuda i Sabor a mí, mostren un grup sense gaires escrúpols sonors ni límits estilístics, amb aires més pop o més jazzístics segons el moment, sense oblidar la seva cultura de club. El disc ha estat editat per Primavera Labels, el segell del festival Primavera Sound, on Ciutat va actuar a l’última edició barcelonina per duplicat, al Fòrum i a la sala Razzmatazz amb dos formats diferents: el més dinàmic de la cinta de caminar i el del Ciutat Jazz Quartet, “amb piano de paret, contrabaix, vestit i corbata de llacet”. Sí, quartet, perquè en directe Ciutat es reforça amb el teclista Aleix Cansell, també provinent d’Acció, i el baixista Xavi Veres.