Política

ELECCIONS GENERALS 2023

ERC i Junts examinen al Congrés la unitat d’acció amb la creació dels grups propis

Rufián i Nogueras no arriben als requisits i depenen d’unir-se ells o del préstec de diputats del PSOE i Sumar

Sánchez vol discreció total en la negociació amb Puigdemont

Ayuso boicoteja Feijóo i erigeix el Senat en un dic contra Catalunya

La pri­mera cita al calen­dari de la nova legis­la­tura nas­cuda el 23-J és el dijous 17 d’agost, el dia de la cons­ti­tució del Congrés i de l’elecció de la pre­sidència de la cam­bra –Merit­xell Batet aspira a repe­tir al càrrec– i de la mesa del Congrés. Si bé aquell ple ja serà un termòmetre de quina és la tem­pe­ra­tura nego­ci­a­dora entre Pedro Sánchez i vells socis com ara ERC, EH Bildu i el PNB però també amb el nou soci poten­cial i deci­siu, Junts, serà a par­tir d’ales­ho­res i durant els cinc dies següents quan Gabriel Rufián i Míriam Nogue­ras exa­mi­na­ran la uni­tat d’acció inde­pen­den­tista al Congrés amb la for­mació dels grups pro­pis. Ni ERC ni Junts com­plei­xen ara els requi­sits de tenir almenys 15 escons o superar els cinc escons i tenir el 15% del vot a totes les cir­cums­crip­ci­ons on es pre­sen­ten –els de Rufián tenen el 12,3% a Bar­ce­lona i el 14,7% a Girona; els de Nogue­ras, el 9,7% a Bar­ce­lona i l’11% a Tar­ra­gona–, així que si ambdós unis­sin els set escons i inclo­gues­sin el dipu­tat del BNG podrien for­mar un grup propi de 15 que seria el cinquè de la cam­bra, dar­rere del PP, el PSOE, Vox i Sumar.

Si bé Laura Borràs creu que un grup d’ERC i Junts seria una “bona manera de tre­ba­llar per acon­se­guir força al Congrés”, la total absència de química entre Rufián i Nogue­ras obre una segona opció: el préstec pun­tual de vuit escons del PSOE o de Sumar perquè tant ERC com Junts puguin for­mar el seu grup per sepa­rat. Fonts soci­a­lis­tes conei­xe­do­res de les tiban­tors entre Rufián i Nogue­ras abo­nen aquesta segona via, i la decisió que­da­ria en mans de la mesa el 23 d’agost. Que ERC i Junts esca­pin del mixt i tin­guin grup propi ho can­via tot: els con­ce­di­ria una sub­venció fixa anual de 364.160 euros (30.346 euros al mes), veu a totes les comis­si­ons (inclosa la de secrets o des­pe­ses reser­va­des, que fis­ca­litza el CNI) i a la junta de por­ta­veus, una quota de pre­gun­tes i inter­pel·laci­ons al govern en ses­si­ons de con­trol, avan­tat­ges per incloure pro­po­si­ci­ons de llei als plens, i la presència en futurs debats elec­to­rals. Es dona la cir­cumstància que Bildu (6) i el PNB (5), amb menys escons que ERC i Junts, tenen el grup propi asse­gu­rat per haver superat el 15% a Àlaba, Bis­caia i Guipúscoa.

Dis­creció del PSOE i Junts

Fonts de La Mon­cloa van esgri­mir ahir la bon­dat del secret per guiar la nego­ci­ació més deli­cada, tant amb ERC com amb Bildu i el PNB i sobre­tot amb Junts, perquè la volun­tat és trac­tar-los tots igual. “Dis­creció en les con­ver­sa­ci­ons, publi­ci­tat en els acords quan s’asso­lei­xin. Aquesta és la fórmula”, avisa el minis­tre de la Pre­sidència, Félix Bolaños, quan se li demana per Junts. Fonts de La Mon­cloa des­car­ten un front ERC-Junts, i opi­nen que els de Puig­de­mont “tenen molt com­pli­cat no fer alguna cosa que obri el camí al govern de progrés”.

El procés de con­sul­tes del rei està fixat en l’arti­cle 99 de la Cons­ti­tució, que dicta que Felip VI ha de pro­po­sar qui compti amb més suports, però no té un límit per fer-ho. Només hi ha un límit tem­po­ral de dos mesos a par­tir d’una pri­mera votació, però, com ja va evi­den­ciar Mari­ano Rajoy amb la seva espan­tada del 2016, si no hi ha una con­vo­catòria d’un ple d’inves­ti­dura el ter­mini ini­cial és infi­nit. En aquest con­text i sota l’estigma de l’esca­pisme d’Inés Arri­ma­das el 2017 al Par­la­ment, la secretària gene­ral del PP, Cuca Gamarra, con­ce­dia ahir que és el rei “qui deci­deix” i que si pro­posa la inves­ti­dura a Feijóo, ell hi anirà. “Qual­se­vol opció que no passi per Feijóo és abso­lu­ta­ment esca­be­llada, fins al punt que si Sánchez vol ser pre­si­dent s’hau­ria de tras­lla­dar la capi­tal d’Espa­nya de Madrid a Water­loo”, asse­nyala Gamarra.

Ayuso i l’ariet del Senat

El pla de Feijóo des­a­fia l’aritmètica –el seu sos­tre són 170 escons amb el PP (136), Vox (33) i UPN (1), a sis de la majo­ria abso­luta– i con­tra­diu la cam­pa­nya –de “dero­gar el sanc­hisme” a ins­tar el PSOE que el deixi gover­nar com a “par­tit d’estat”–, però ahir, a més, va topar amb el boi­cot d’Isa­bel Díaz Ayuso l’endemà que Espe­ranza Aguirre obrís la porta a un relleu. “No podem aplau­dir Feijóo dijous i llançar-lo per un pont dimarts”, va dir Ayuso en teòrica defensa del líder. Dit això, però, boi­co­teja el pla de bus­car el PSOE: “Alerto que Sánchez ja ho té tot pac­tat amb Puig­de­mont i en aques­tes dues set­ma­nes i amb Espa­nya de vacan­ces i per la porta del dar­rere vendrà lite­ral­ment la nació als seus ene­mics. Feijóo té el man­dat de les urnes i sobre­tot té la majo­ria abso­luta al Senat que ser­virà per inten­tar fre­nar qual­se­vol modi­fi­cació de l’Esta­tut de Cata­lu­nya”, va dir Ayuso amb la sub­til mal­dat d’enviar Feijóo a l’opo­sició. “El PP, per ama­gar el seu fracàs, s’entreté a fin­gir que Feijóo pot tenir una inves­ti­dura”, iro­nitza Bolaños.

LES FRASES

Discreció en les conversacions, publicitat en els acords quan s’assoleixin
Félix Bolaños
ministre de la presidència
Si el rei proposa la investidura a Feijóo, hi anirà. Amb Sánchez la capital canviaria de Madrid a Waterloo
Cuca Gamarra
secretària general del pp
Alerto que Sánchez ja ho té tot pactat amb Puigdemont i vendrà la nació a l’enemic durant les vacances
Isabel Díaz Ayuso
presidenta de madrid
El PP recull el que ha sembrat durant anys i trencar els consensos bàsics l’ha deixat sense aliats
Enrique Santiago
secretari general del PCE

Echenique: “Quina vergonya que el Congrés discrimini la discapacitat”

Amb el vell Congrés diuen adeu noms que deixen empremta: Ferran Bel (PDeCAT), Ana Oramas (CC), Jaume Asens i Mar García Puig (En Comú), i Pablo Echenique (Podem). El comiat d’Echenique abans de tornar al CSIC va ser un dard a les consciències i, després de presumir que l’oripell no se li enganxa –“no trepitjar la moqueta amb els peus té avantatges”, ironitzava–, va ser rotund: “Quina vergonya que, després de quatre anys de tenir el primer portaveu amb cadira de rodes, el Congrés no hagi tingut decència d’enviar un missatge clar a la societat sobre la participació política de les persones amb discapacitat en condicions de no discriminació. Quina vergonya!”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.