Catalunya va registrar un dèficit de 1.380 milions d’euros fins al maig, xifra que suposa el 0,52% del producte interior brut (PIB) català. Així ho confirmen les dades d’execució pressupostària publicades aquest dilluns pel Ministeri d’Hisenda i Funció Pública i difoses per l’ACN. La xifra ha duplicat de llarg la del mateix mes de l’any passat, ja que és concretament un 120% superior als 627 milions de dèficit acumulat aleshores, que equivalien a un 025% del PIB català.

La tendència ha estat similar en la resta de territoris de l’Estat. En el conjunt d’aquests, el dèficit es va duplicar fins als 6.193 milions d’euros, un 0,44% del PIB de totes les comunitats, davant els 2.674 milions d’euros de l’abril del 2022, que en representaven el 0,2%. Pel que fa al dèficit de l’Estat, segons la dada del juny, s’ha situat en un 1,71% del PIB, per sota de l’1,94% de l’any passat. En xifres absolutes, el dèficit estatal ha passat dels 25.795 milions del juny del 2022 als 24.090 milions d’enguany. Segons l’informe del Ministeri d’Hisenda, aquest resultat es deu a un increment dels ingressos no financers del 7,9% davant el comportament de les despeses, que creixen a un ritme del 5,2%.

En canvi, en les comunitats autònomes, amb Catalunya al capdavant, el dèficit va augmentar fins al 0,44% del PIB (amb 6.193 milions d’eurosmenys), xifra que contrasta amb el dèficit del 0,2% del 2022.

El ministeri encapçalat per María Jesús Montero, atribueix aquest empitjorament a l’increment de les despeses d’un 9,2%, mentre que els ingressos creixien un 5,1%. La remuneració als treballadors ha crescut un 6,8% per l’augment salarial fixat del 2,5% el 2023, mentre que els interessos han augment un 42,1%, fins als 1.761 milions.

La inflació també ha provocat que durant el 2023 augmentessin els ingressos tributaris. Segons dades de l’Agència Tributària difoses pel ministeri d’Hisenda i Funció Pública, la recaptació d’impostos es va enfilar un 5,5% interanual, fins a 101.692 milions al conjunt de l’Estat. Els ingressos per l’impost de societats un 14,4 fins a 11.304 milions; i l’IRPF un 6,1%. Els nous gravàmens sobre els plàstics no reutilitzables i als bancs i les energètiques aporten 1.685 milions.

Fa uns mesos, concretament a l’abril, l’Airef va publicar la seva previsió de dèficit per a les comunitats autònomes, fixat enguany en un màxim del 0,3%. L’organisme va alertar que els territoris més mediterranis, Catalunya, el País Valencià i Múrcia, a més de Castella-la Manxa, superarien aquest topall a final d’any.

Per la seva banda, la consellera d’Economia, Natàlia Mas, va criticar fa unes setmanes la distribució del dèficit entre l’Estat i les comunitats autònomes. Mas va alertar del perjudici que suposarà el compromís del govern espanyol amb Europa de no superar el 3% de dèficit públic l’any vinent, que impactarà directament en la Generalitat i els ajuntaments catalans. Segons va preveure Mas, les administracions locals i autonòmiques, entre els quals les de Catalunya, seran els qui s’hauran d’estrènyer el cinturó perquè l’Estat, que es reservarà la major part del dèficit, disposi de més màniga ampla per finançar “anuncis electoralistes”.