La ultradretana Alternativa per Alemanya (AfD), que ocupa la segona posició en intenció de vot a escala nacional segons els sondejos, s’ha convertit en el màxim “recaptador” de grans donatius del país, per davant els conservadors i socialdemòcrates.

D’acord amb les dades difoses aquest dimarts per l’administració del Bundestag (Parlament federal) i recollies per l’agència Efe, l’AfD va rebre en els primers sis mesos d’aquest any un donatiu de 265.000 euros, la xifra més alta per a una única transferència entre les registrades pel conjunt dels partits parlamentaris.

Per darrere de la formació ultradretana hi ha la Unió Cristianodemòcrata (CDU), el primer partit de l’oposició, amb 216.000 euros. Fins ara, la formació conservadora havia estat la principal receptora de grans donatius procedents d’empreses, organitzacions o ciutadans particulars.

Entre els donatius registrats –a la Unió Socialcristiana de Baviera (CSU), el Partit Socialdemòcrata (SPD), els Verds, el Partit Liberal (FDP), l’Esquerra i el Partit de la Minoria Danesa (SWW) del nord del país, a més de la CDU i AfD– es van recaptar 994.444 euros en els primers sis mesos de l’any. Aquesta quantitat suposa més del doble que en el primer semestre de 2022. El total d’aquell any va ser d’1,21 milions d’euros.

La principal font d’ingressos dels partits polítics alemanys són les aportacions dels militants i el que els correspon pel nombre d’escons i vots aconseguits a les eleccions generals, regionals i locals.

Els donatius ocupen el tercer lloc i, d’acord amb la llei alemanya de finançament dels partits, les formacions estan obligades a notificar immediatament al Bundestag qualsevol transferència superior als 50.000 euros.

Qualsevol donació superior als 10.000 euros ha de quedar registrada a la comptabilitat del partit amb noms, cognoms i la resta de dades de l’emissor.

Organitzacions com Transparència Internacional (TI) reclamen des de fa temps una reforma de la llei de finançament de partits perquè aquest registre sigui obligatori a partir de 2.000 euros. La llei vigent va sorgir d’una reforma implantada a final dels noranta, arran de successius escàndols de finançament irregular i donatius no aclarits que van sacsejar principalment a la CDU sota l’anomenada “era Helmut Kohl”, després dels anteriors revelats en altres partits com l’SPD i l’FDP.

Va ser en aquesta reforma quan es va establir l’obligació d’informar immediatament de qualsevol ingrés superior als 50.000 euros i de comptabilitzar els superiors a deu mil euros.