És un do que té, Joan Dausà: fer sentir el públic dels seus concerts com a casa. Siguis un espectador novell o un veterà que l’ha seguit durant deu anys, que són justament els que celebra en aquesta gira del Jo Mai Mai, Dausà t’atrapa i et porta, a través de les cançons i de les interaccions, pels seus camins vitals, que són també els nostres. Una connexió emocional que es va tornar a produir dissabte al concert del Festival de Cap Roig. M’hi va fer pensar quan, enmig de l’actuació, Dausà va enllaçar el conegut tema de Take me home, country roads, de John Denver, amb Tot anirà bé. L’arrencada del concert va ser un xic atropellada –el cantant i músic de Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat) es va ficar en un fangar quan va cedir el micròfon a una seguidora amb ganes de protagonisme–, però quan va recuperar el control i la veu, l’espectacle va evolucionar segons el que s’esperava. Les cançons que anomena “tallavenes”, com ara Truca’m, Quan tothom dorm, Sé que no tinc dret a dir-te res i Ara som gegants, que va dedicar a tothom qui passa per un mal moment, van estar concentrades en la primera part de l’actuació. L’optimista Omple de vida els pulmons va ser un parèntesi abans d’abordar les conegudes Diria que eres tu, i Caure no feia mal. Els temes més moguts, aquells que fan aixecar fins i tot els espectadors de Cap Roig dels seus seients per cantar i ballar, tal com ell mateix va dir, van conformar la segona part del concert. Parlo de Queda’t així, Una altra manera de viure i La gran eufòria. I l’esperada Judit, el títol que dona continuïtat a Jo mai mai i una segona oportunitat a la relació entre ella i el protagonista del famós tema, va aparèixer amb els bisos i es va emportar una llarga ovació. Dausà va acabar amb paraules d’agraïment cap al públic per aquesta dècada d’implicació i amb una crida a anar “a la gran festa” del Palau Sant Jordi (gener del 2024).