Tot i que des d’alguns sectors s’ha volgut atacar la cúpula de la Cambra de Barcelona a causa del seu component ideològic explícit, també hi ha qui diu que Mònica Roca, l’actual presidenta, ha sabut navegar pel procel·lós mar de l’empresariat català, fins i tot entre molts noms que al seu moment es van mostrar més crítics amb la candidatura independentista. Enginyera de telecomunicacions, Roca, que ha treballat durant una dècada a l’Agència Espacial Europea, és fundadora d’IsardSAT, que desenvolupa processaments de dades de satèl·lits d’observació de la Terra i aporta solucions per al canvi climàtic, entre altres activitats.

Des d’Eines de País recorden la feina feta en moments especialment difícils com ara els anys de pandèmia i l’orientació proactiva de la institució aleshores i ara per millorar la situació de les empreses catalanes. Alhora, assenyalen, han augmentat en 14 milions el valor del patrimoni de la Cambra i hi han introduït novetats importants. Entre les quals, la creació d’un hub digital i diversos espais de coworking a la mateixa seu de la institució a la Diagonal, que des d’enguany destina el gros dels espais a donar cabuda especialment a empreses emergents. També s’han creat el Centre Blockchain, amb la col·laboració de la Generalitat; la comissió New Space, per abordar aquest sector econòmic de futur, i el Hub Industrial de Mobilitat Sostenible. Alhora, s’han impulsat diversos monogràfics i estudis macroeconòmics i microeconòmics, entre els quals destaca la creació, per part del gabinet d’estudis liderat per Joan Ramon Rovira, de la presentació periòdica dels indicadors de progrés i benestar, un referent que amplia la visió panoràmica i analítica de la situació econòmica, més enllà de les xifres habituals que desglossen el PIB i amb una visió més social.

La Cambra, recorda l’equip gestor, “ha passat de destinar tres quartes parts del seu negoci a l’economia tradicional i la gestió administrativa de certificats i formació, a situar la internacionalització, la millora de la competitivitat i les noves economies i la innovació com a nous eixos estratègics d’actuació”. Sense oblidar dos dels puntals històrics de la institució, la internacionalització i la reivindicació de les infraestructures, l’equip d’Eines de País ha introduït canvis radicals d’organització i de gestió; des de la plataforma Llotja Virtual, es fomenta el debat i l’intercanvi d’idees entre les empreses, i amb la Xarxa de Negocis Cambra s’impulsa la presa de contacte entre empreses per generar oportunitats de negoci i aliances comercials. Altres novetats són el Servei de Finançament Cambra, que organitza diverses jornades i seminaris web per resoldre dubtes al voltant del finançament i disposa d’una estructura de suport d’una trentena d’entitats financeres per a pimes i empreses emergents.

Paral·lelament, durant el mandat s’ha recuperat el vell projecte d’una nova ubicació, en ple 22@ de Barcelona, a la cruïlla de la Diagonal amb Selva de Mar. La iniciativa s’havia fet avortar a causa de les crisis successives, no tan sols les generals, sinó també les particulars de l’entitat, com ara el fet que el 2010, durant la presidència de José Luis Rodríguez Zapatero, el govern de l’Estat va suprimir l’obligatorietat dels empresaris i els autònoms d’abonar una quota a les cambres de comerç.