La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) ha admès aquest dijous que l’efecte de la rebaixa de l’IVA sobre els aliments aplicada al gener va ser efímera i es va desdibuixar poc després d’aplicar-se. Segons un informe difós per l’organisme, els productes seleccionats pel govern espanyol van abaratir-se inicialment, però en poc temps van recuperar el preu anterior i van tornar a encarir-se a la mateixa velocitat que els productes no rebaixats.

La reducció del tipus de l’IVA del 10% al 5% amb un decret del govern es va aplicar entre gener i juny en olis d’oliva i de llavors i pastes alimentàries. També eliminava completament l’IVA al pa comú, les farines, alguns tipus de llet i formatges, els ous, les fruites, les verdures, les hortalisses, els llegums, els tubercles i els cereals, que fins aleshores pagaven un 4%.

Competència considera que el sector de la distribució, supermercats i grans superfícies, va traslladar correctament la rebaixa de l’IVA als aliments. “No s’han detectat indicis sistemàtics de manca de translació impositiva”, indica la CNMC.

La rebaixa del desembre de 2022 i el mes de gener 2023 es va produir, però entre febrer i març els preus ja tenien el nivell previ a la rebaix i van continuar pujant, tot i mantenir una certa distància respecte als aliments que no es van veure afectats per la reducció de l’IVA.

“L’IPC mitjà dels aliments rebaixats va registrar un important augment l’abril del 2022, unes setmanes després de l’inici del conflicte a Ucraïna (...). Al gener, amb l’entrada en vigor de la rebaixa de tipus de l’IVA, l’IPC mitjana dels aliments afectats per la mesura va baixar respecte al mes anterior, mentre que el dels aliments no afectats va continuar la tendència ascendent. Des d’aleshores, tots dos grups d’aliments van mantenir la tendència d’augment paral·lela”, constata l’informe.

L’estudi analitza l’evolució dels preus a partir de fonts com l’Institut Nacional d’Estadística, el Ministeri d’Agricultura, l’Eurostat o consultores privades. En tots ells, apunta, no s’hi troba “indicis generalitzats” de fenòmens de “no translació” de les deduccions impositives als preus finals dels productes. Aquesta conclusió, ressalta, Competència, està en línia amb l’aconseguida per altres organismes com el Banc d’Espanya.