Els països sud-americans que acullen la selva tropical més gran del planeta ja no volen promeses sinó diners en efectiu. Així ho han fet saber des de la ciutat de Belém, a l’Amazònia brasilera, després d’una cimera de presidents que va reunir els vuit estats que des de fa segles han preservat el principal pulmó del planeta: el Brasil, Bolívia, Colòmbia, Equador, Guyana, el Perú, Surinam i Veneçuela. L’amfitrió, Luiz Inácio Lula da Silva, va llançar un missatge directe als països rics: són ells els que han de pagar el compte “per arreglar el que han destruït durant 200 anys de desenvolupament industrial”. Lula va tenir també paraules molt dures cap a la Unió Europea (UE), a la qual va acusar, sense esmentar-la, d’imposar “mesures proteccionistes mal disfressades de preocupació ambiental”. Estava pensant en la recent llei que prohibeix la importació de béns de zones desforestades, una mesura que ha servit per demorar encara més la ratificació del tractat comercial firmat entre el Mercosur i la UE, el 2019.

La cimera va incorporar també països amb grans extensions de boscos tropicals, com ara la República del Congo i Indonèsia. La idea ha estat formar un gran bloc que es faci sentir amb una sola veu als fòrums internacionals on es planegen estratègies contra el canvi climàtic. Les discussions, entenen aquests països, han estat dirigides fins ara per aquells que són, justament, els principals responsables dels gasos amb efecte d’hivernacle. La prova de foc de la nova aliança arribarà al desembre, durant la cimera de la COP de Dubai. Hi aniran amb la reclamació unitària de més fons, amb l’advertència que aquesta vegada va de debò. Les anteriors promeses de suport financer han quedat en no res, mentre creix la preocupació per la pujada de les temperatures a escala global.

Ha estat, sens dubte, un canvi d’estratègia dels països amazònics que, alhora, situa el Brasil, i Lula, com a líder de les exigències. El president brasiler basa bona part de la seva política exterior en la lluita pel medi ambient i la defensa del multilateralisme, en clara oposició al seu predecessor, Jair Bolsonaro, negacionista del canvi climàtic i promotor de la desforestació de l’Amazònia. L’arrel de la discussió és que la regió –un 60% de la qual, dins el Brasil– no és un santuari deshabitat de 6 milions de km² que els països rics simplement puguin exigir mantenir verge. Hi viuen prop de 50 milions de persones, la majoria molt pobres, que, davant de la falta de recursos, es llancen a la tala indiscriminada, la mineria il·legal o fins i tot el narcotràfic. Si aquestes poblacions no troben una solució per sostenir les seves necessitats, l’Amazònia continuarà en perill.