Deia dimecres Genís Matabosch, president de la Circus Arts Foundation i director de les Nits de Circ de Besalú i Roses, que la seva vida és com coordinar alhora “un circ de cinc pistes”, de les quals només una correspon al gran espectacle internacional de circ sota les estrelles que es pot veure aquesta setmana a Besalú i la vinent a Roses. Les altres pistes en marxa serien les obres d’ampliació del seu museu del circ a Besalú, Circusland, i els preparatius constants del Circ de Nadal de Girona i el proper Festival Internacional Elefant d’Or, el febrer vinent també a Girona, que sumats a aquestes Nits de Circ estiuenques han convertit les comarques gironines en un nucli important del circ de qualitat a nivell mundial, només per la tossuderia i la professionalitat d’una persona: Genís Matabosch. Com en tots els seus espectacles, la implicació del figuerenc en les Nits de Circ és màxima: no es limita només a introduir els números, sinó que ja hi és abans de començar, presentant l’orquestra del festival durant la seva actuació prèvia als jardins adjacents, mentre la gent sopa o beu alguna cosa a l’aire lliure –consell d’amic: aneu-hi amb temps si voleu trobar taula i cadires i evitar cues–, i quan entres a les grades del circ et tornes a trobar Matabosch, sempre organitzant, sempre pendent que tot funcioni. A més dimecres, el dia de la inauguració a Besalú, tenia pressa per començar puntualment i així ho va transmetre al públic perquè s’afanyés a ocupar els seus seients, perquè hi havia l’equip de TV3 i tot estava previst perquè les Nits de Circ sortissin en directe al Telenotícies vespre.

Encara estaven acabant de saludar a la pista tot els artistes que participarien a l’espectacle, quan ja s’enfilaven per unes cordes laterals els funambulistes colombians Marin Family, que van començar a moure’s amb gran agilitat i gosadia pel cable tensat a gran alçada quan tot just s’estava inflant la lona que els havia de protegir en cas de caiguda. Tot seguit van aparèixer –i desaparèixer– el mag italià Jimmy Saylon i les seves companyes, a través de la Màquina del Temps: ara ell està dins del bagul, ara no! En el pal vertical, el duet colombià Acero va mostrar muscle, sensualitat i poc respecte a la llei de la gravetat, i més tard ella, la Giselle, va volar sola en les cintes aèries. Més clàssic i poètic però tampoc exempt de risc va ser el número de la uzbeka Alexandra Sazonova en el cercle aeri, a la qual va seguir el malabarista xilè Sergio Paolo, dedicat a rebotar pilotes sense parar en angles impossibles. En la recta final, van arribar el llançament de ganivets –també a cegues– de Blade 2 Blade i, com a gran i molt aplaudida cloenda, el duet peruà Vitalys amb els seus equilibris mà amb mà o cap amb cap, com van pujar fa un temps per les escales de la catedral de Girona per assolir un rècord Guinness. No m’oblido del gran pallasso de les Nits de Circ, el xilè Matute, amb un humor sense paraules però molts sons en boca pròpia i aliena i una gestualitat increïble, ni tampoc de l’orquestra francesa que posa una banda sonora ideal a aquesta intensa hora i mitja d’espectacle trepidant sota les estrelles .