Just en el mateix moment en què sonaven les primeres notes del concert de Luz Casal dissabte a Cap Roig, una pluja de meteors (o cua de pols còsmica) creuava el cel, mentre la cantant apareixia darrere una gran finestra que omplia l’escenari per interpretar Las ventanas de mi alma, que dona nom al seu 16è àlbum d’estudi. L’artista, disposada a fer que la nit fos inoblidable, va presentar cançons del nou disc i va cantar els seus temes de sempre, des de balades fins a boleros passant pel rock, amb una gran força escènica.

Tot i reconèixer que no li agrada fer distincions, especialment si són de gènere, va dedicar el tema No me importa nada a les dones, i mentre la interpretava es projectaven fotos de dones importants a la seva vida, dones escriptores, del món de la música, de la dansa o de la literatura, i Matilde Paz, la seva mare. A més, va destacar dues dones presents al concert, Pilarín Bayés i “la iaia”, que amb 102 anys no es va perdre l’actuació.

Molt comunicativa amb el públic, que va estar molt atent als seus moviments i a les seves paraules, però sense aixecar-se de la butaca, l’artista va presentar dues de les noves cançons: Estava escrito, la història d’amor d’una parella que va conèixer una nit a Barcelona, i Dame tu mano, una reflexió sobre la necessitat de tenir una mà amiga. Després de Boig per tu, de Sau, mig en català i mig en castellà, l’artista va fer un canvi de vestuari i va aparèixer molt més roquera. A Un nuevo día brillará, va demanar al públic que cantés una estrofa i el públic, obedient, no es va cansar de fer-ho.

Arribada ja l’última part del concert, Rufino va aconseguir posar el públic dret, tot i que molt tímidament, igual que la cançó Loca. I a l’hora dels bisos, amb un nou canvi de vestuari, va dedicar Piensa en mí al públic francès i va posar punt final a les dues hores d’actuació amb Yo te dejé marchar.