Economia
La debilitat del gegant xinès
TENDÈNCIA ·
Acostumada a índexs de creixement de dues xifres, la recuperació postpandèmia de la Xina se situa en zona perillosa
La desacceleració i una taxa de desocupació juvenil també rècord evidencien la fragilitat de Pequín
La davallada es produeix a un ritme més ràpid del que havien previst les autoritats del país
La recuperació econòmica de la Xina emet signes d’esgotament enmig d’una situació inèdita al gegant asiàtic, amb un creixement extremadament feble al costat d’unes dades de desocupació juvenil sense precedents i una crisi al mercat immobiliari que podrien posar en perill la seva posició al món. Pequín va anunciar fa uns dies un creixement interanual del 6,3% el segon trimestre de l’any, molt per sota de les previsions inicials del 7,1%.
El portaveu de l’Oficina Nacional d’Estadística de la Xina (NBSC en les sigles en anglès), Fu Linghui, va assegurar en un comunicat recent que l’economia del país “mostra un bon impuls de recuperació” amb un creixement interanual del 4,5% en el primer trimestre de l’any, i del 6,3% en el segon.
“La demanda del mercat s’ha recuperat gradualment, l’oferta de producció va continuar augmentant, l’ocupació i els preus es van mantenir en general estables i els ingressos dels residents van créixer de manera sostinguda”, va afirmar en una nota de premsa.
Aquest creixement interanual del 6,3% d’aquest darrer trimestre representaria, segons coincideixen els analistes, una xifra inflada de manera enganyosa, atesa l’activitat limitada del mateix període del 2022, ja que encara aleshores s’estaven confinant ciutats al país per la pandèmia de covid-19.
En el mateix període de fa un any, amb restriccions com ara confinaments sobtats, prohibició de viatjar i tancament de fàbriques, la Xina va registrar un creixement interanual del 0,4%, un dels valors trimestrals més baixos dels últims anys.
El creixement intertrimestral, considerat una base de comparació més realista, mostra que la segona economia més gran del món només va créixer un 0,8% entre abril i juny. Aquesta xifra és inferior al creixement del 2,2% registrat els tres mesos anteriors, després de la tèbia activitat registrada entre octubre i desembre. Altres dades, com ara les vendes al detall, van mostrar que la recuperació després de la pandèmia s’està esgotant: aquest indicador va pujar un 3,1%, segons la NBSC , fet que suposa un alentiment respecte a l’augment del 12,7% registrat al maig.
Per la seva banda, la taxa d’inflació es va situar en el 0%, amb una desacceleració de dues dècimes respecte al mes de maig passat, situant-se al nivell més baix en gairebé dos anys i mig.
L’economista i expert en borsa Yasuhiro Ueda va explicar a El Punt Avui que el creixement del país s’ha desaccelerat “més ràpidament del que preveien les autoritats econòmiques” a causa de la caiguda de l’impuls de reobertura. “No sorprèn que els responsables polítics xinesos estiguin cada vegada més preocupats per aquesta deriva i que estiguin adoptant mesures per apuntalar l’economia, encara que sembla que no estan aportant un impuls significatiu”, assegura Ueda.
L’expert assenyala que les dades de què disposen actualment indiquen que aquesta tendència a la desacceleració no va acabar aquest juny sinó que sembla que, almenys, persistirà la primera meitat del tercer trimestre, i que les perspectives no són precisament favorables.
Recerca d’una oportunitat
D’altra banda, l’oficina estadística també va informar que la taxa d’atur en els joves entre 16 i 24 anys es va situar en el 21,3% al juny, després que el mes anterior se situés en el 20,8%, fet que representa la pitjor dada des que es tenen xifres oficials. Aquestes xifres venen a confirmar les imatges que es van veure el juny passat: les xarxes socials xineses gairebé es van col·lapsar per la gran quantitat de fotos i currículums d’usuaris graduats recentment, desesperats per trobar una oportunitat en una gran empresa.
En alguns mitjans de comunicació occidentals, diversos experts asseguren que la xifra d’atur juvenil podria ser més del doble del que reconeixen les autoritats xineses, i especulen que fins i tot podria rondar per damunt del 50%.
Actualment, gairebé les úniques perspectives d’ocupació de què disposen els graduats xinesos recents són tornar a les zones rurals i acceptar treballs manuals o acceptar llocs de treball en sectors que acostumen a ser mal pagats, on encara hi ha un cert creixement de l’ocupació a costa de l’explotació de joves talents.
Sacrificis dels pares
A la majoria d’aquests estudiants i a les seves famílies cap d’aquestes alternatives no els és gens fàcil d’acceptar, tenint en compte els enormes sacrificis que els pares es van veure obligats a fer perquè poguessin accedir a una educació superior.
Durant les últimes setmanes, molts d’aquests graduats recents han compartit a les seves xarxes socials que han rebut ofertes de treball en zones rurals i molts admeten que les han acceptat.
La causa d’aquest dèficit de llocs de treball s’origina a mitjan 2021, coincidint amb l’eliminació de centenars de milers de llocs de treball en el sector tecnològic com a conseqüència de la pandèmia de covid-19, a les estrictes regulacions de capital i antimonopoli, i la “mà de ferro tecnològica” més rígida del govern.