“Per­dona que esti­gui una mica espès, fa 48 hores que estic dret tre­ba­llant per inten­tar apa­gar els focs. Jo no soc d’aquí, d’Ale­xandrúpoli, saps? Visc a dotze hores amb cotxe d’aquesta zona”, explica a El Punt Avui el Pav­los, bom­ber de Grècia. Aquest està sent un dels estius amb més incen­dis a Grècia: més de 150.000 hectàrees cre­ma­des des de l’inici de la tem­po­rada.

Des del 20 d’agost, al nord-est, a la fron­tera amb Tur­quia, hi crema “el foc fores­tal més gran regis­trat a la Unió Euro­pea”, segons Janez Lenar­cic, comis­sari d’Ajuda Huma­nitària i Gestió de Cri­sis de la Unió Euro­pea. En aquest cas, el foc ha cre­mat una extensió de més de 80.000 hectàrees, i és pro­vo­cat per la unió de dos incen­dis que han encer­clat la ciu­tat d’Ale­xandrúpoli. És en aquest incendi on s’han tro­bat 20 de les 21 vícti­mes mor­tals.

Durant aquesta dar­rera set­mana, s’han detec­tat dos grans focs més: el pri­mer al nord d’Ate­nes, al mont Par­nes; i el segon, a l’illa d’Andros, a l’arxipèlag de les Cícla­des. En total, més de sis-cents bom­bers han tre­ba­llat per apa­gar els focs, que alguns dies han superat els 120 punts actius. Des de la Unió Euro­pea s’han enviat al vol­tant de 350 efec­tius i dotze avi­ons de set països dife­rents.

“El 21 d’agost va ser el pit­jor dia de la meva vida. Els meus pares eren a Tes­salònica i jo estava amb la meva ger­mana i amb la meva iaia de 80 anys. Vivim als afo­res i el foc el teníem a cada cos­tat de casa. Com que els bom­bers no eren sufi­ci­ents, la gent de la meva edat es va posar a aju­dar a apa­gar els focs”, deta­lla l’Afro­dit, veïna de la zona. La nit del 21 d’agost es van eva­cuar veïns dels pobles del vol­tant i es van tras­lla­dar al nucli d’Ale­xandrúpoli, on l’Ajun­ta­ment va ade­quar esco­les, gim­na­sos i esglésies per pas­sar la nit. A par­tir de l’endemà, una part dels afec­tats van poder tor­nar a casa, tot i que els ser­veis i l’ajuda han con­ti­nuat fins a aquesta set­mana. L’agru­pa­ment escolta ha cui­nat diària­ment per als bom­bers i per als eva­cu­ats, el museu etnogràfic ha estat un dels punts de reco­llida de mate­rial, i s’ha orga­nit­zat un refugi segur per als ani­mals.

La Vaso ha fet de voluntària durant els incen­dis al parc de bom­bers d’Ale­xandrúpoli, des d’on ha donat suport al seu pare i a la seva mare, que for­men part del cos: “Ara tot el mate­rial que es neces­sita és aquí. Com que ja en tenim prou per als bom­bers, estem dema­nant que el por­tin més a les zones rurals.”

La mateixa nit també es va eva­cuar l’hos­pi­tal gene­ral de la ciu­tat. Dos-cents deu paci­ents van ser trans­por­tats: alguns a cen­tres sani­ta­ris del vol­tant i altres en vai­xells del port, adap­tats com a zones hos­pi­talàries. “El que va ser més difícil va ser el trans­port de la gent, perquè a causa del foc les car­re­te­res esta­ven talla­des”, asse­nyala Kons­tan­ti­nos Gozi­dis, alt repre­sen­tant del govern a l’hos­pi­tal. “El motiu prin­ci­pal de l’eva­cu­ació va ser la con­ta­mi­nació de l’atmos­fera; l’hos­pi­tal en prin­cipi hau­ria d’estar pre­pa­rat per als focs exte­ri­ors”, afe­geix. Ara, el foc és més lluny de la ciu­tat. “Volem dir a tot­hom que Ale­xandrúpoli és una ciu­tat segura per venir. A l’estiu aquí es viu del turisme”, argu­menta la cap de premsa de l’Ajun­ta­ment de la ciu­tat.

On con­ti­nua cre­mant és més al nord, a prop del Parc Naci­o­nal de Dadia. Aquesta zona pro­te­gida es carac­te­ritza per la riquesa de fauna. “El gran pro­blema és que els nius s’han cre­mat, segu­ra­ment el bosc no tor­narà a tenir el mateix aspecte. La fauna i la flora tri­ga­ran més de 130 anys a res­ti­tuir-se”, lamenta Ale­xan­dros Limi­trako­po­los, engi­nyer fores­tal i pro­fes­sor de la Uni­ver­si­tat de Tes­salònica. La mag­ni­tud dels incen­dis és deguda, en part, a la manca de pre­venció. “Pri­mer s’hau­ria de reti­rar la bio­massa morta del bosc que s’ha anat acu­mu­lant, aug­men­tar la xarxa de car­re­te­res dins del bosc i esta­blir patru­lles rutinàries con­tra el foc durant tota la tem­po­rada”, defensa l’engi­nyer.

En la mateixa línia, el par­tit majo­ri­tari de l’opo­sició grega, Syriza, cri­tica la mala gestió ins­ti­tu­ci­o­nal. Es quei­xen de la ine­ficiència dels recur­sos i acu­sen el govern de no uti­lit­zar els fons de la Unió Euro­pea per millo­rar la pre­venció. Per la seva banda, el con­ser­va­dor Kyri­akos Mit­so­takis, ree­le­git pri­mer minis­tre el juny pas­sat, con­si­dera fac­tors clau el canvi climàtic i les acci­ons huma­nes: aquest estiu s’han detin­gut més de 160 per­so­nes per motius rela­ci­o­nats amb el foc.