Daniel Martínez va celebrar els seus 75 anys bufant una espelma en la presentació de temporada 2023/24, ahir al migdia al Teatre Goya. El president de la productora Focus confessa que l’empresa, creada per un grup d’aficionats de teatre nomenat Gènesi, ha superat totes les seves expectatives. I admet que, a l’ambició artística i empresarial, hi volen afegir una part més humana. En realitat, l’entusiasme és el que renova cada any en artistes i públic la necessitat del ritual del teatre. En una simpàtica presentació en què el ChatGPT encara es veu a les beceroles de ser fiable, Martínez advoca per la realitat del teatre per fer un món millor, davant d’una època en què la manipulació política esta fent estralls en alguns cercles de la societat. D’entre els 40 títols del Romea, Villarroel, Condal i Goya destaca el debut de Josep Maria Flotats en una producció catalana de La disputa. Serà al Romea pels volts de febrer i març. És una fita històrica d’un veterà home de teatre que, després de debutar al desaparegut Teatre Guimerà va fer l’aventura a França. Tornaria ja amb el compromís de fer el Teatre Nacional de Catalunya. La companyia Flotats es va instal·lar al Poliorama completant el programa del Centre Dramàtic de la Generalitat, al Romea (que dirigia llavors Domènec Reixach).

La Villarroel suma una nova direcció de Julio Manrique, Love Love Love en una peça que viatja del tot és possible a una queixa de l’herència que aquells pares utòpics deixen als seus fills. Pau Carrió proposa un joc de girs sobre l’amistat amb Elling, un muntatge amb un repartiment amb David Verdaguer, Albert Prat, Albert Ribalta, Òscar Muñoz i queralt Casasayas. Marc Angelet i Jordi Casanovas presenten una Conspiranoia, una trobada festiva d’amics, que s’intueix que no ho serà tant.

La disputa, que Flotats va estrenar en versió castellana l’any passat a Madrid, arribarà al Romea en català. Respon al duel verbal de Voltaire i Rousseau, amb Pep Planas atenent la rèplica de Flotats. De fet, és una experiència similar al duel entre El encuentro de Descartes con Pascal joven que Flotats va mantenir al Lliure de Montjuïc amb Albert Triola pels volts del 2010. L’altra estrena sonada és la de T de Teatre i La dona fantasma, amb text i direcció de Mariano Tenconi Blanco. També faran funció de La doleur (com ja es va anunciar dins del Temporada Alta) i es dona espai a la Compañía Nacional de Teatro Clásico, ara amb Alma y palabra i El templo vacío. Pep Tosar i Eveyn Arévalo estrenaran Amb la claredat augmenta el fred (inspirat en Els meus premis de Bernhard). El Romea encara acollirà de nou Carlos Hipólito (Burro) i La Zaranda (Manual para armar un sueño).

Pel que fa al Teatre Goya, Eduardo Galán fa una adaptació de La guerra de nuestros antepasados de Miguel Delibes (protagonitzada per Carmelo Gómez) i Magüi Mira rellegeix Salomé (amb Belén Rueda al repartiment). Hi haurà dues comèdies pensades per al gran públic: Conqueridors, de Ramon Madaula, dirigia per Josep Maria Mestres, i El favor, de Susanna Garachana. Si la primera té caires patèticament èpics, en la segona aflora la situació més versemblant i els secrets d’amics.

El Teatre Condal continua amb els musicals i la comèdia de bandera. Per exemple, es preveu una llarga estada de l’Escape room2, de Joel Joan i Héctor Claramunt, i Jaume Viñas fa una adaptació de Mr Scrooge per a l’ànima juganera de Joan Pera (Tot l’any pot ser Nadal). En pocs dies hi haurà l’aventura de pànic i teatre immersiu de La noche de los muertos vivientes, una experiència que Focus va coproduir amb un equip de Londres i que ara s’ha adaptat al castellà. També té aire de comèdia delirant Las bingueras de Eurípides d’Ana López Segovia, amb direcció de José Troncoso.

Daniel Martínez demostrava sorpresa per la facilitat amb què el públic va tornar al teatre el curs passat. Tant que van fer una xifra rècord de 410.000 espectadors en els quatre teatres que gestionen a la ciutat. També fa anys que programen La Latina de Madrid i despleguen una notable gira a Catalunya i a l’Estat espanyol. De fet, l’any passat també van batre, de molt, el rècord de bolos, amb 418 funcions contractades. Martínez continua avançant la creació d’un teatre, que es voldria inaugurar pel 2025 a l’actual seu de Focus, al Poblenou. Ahir va transcendir el nom: Gènesi. Però no vol explicar gaire més, en espera que l’Ajuntament aprovi el projecte de construcció. Per Martínez, les quatre sales de Focus són un bon termòmetre de la salut del teatre a Barcelona, perquè són aforaments mitjans i mai poden oferir un espectacle mediàtic, en què sí destaquen les obres al Victòria o al Tívoli, entre d’altres.

Una altra dada significativa d’aquest curs és que hi ha un grapat de reposicions. És un signe inequívoc que les entrades exhaurides del curs passat demostren que hi ha més públic per a títols com ara Amèrica, L’illa deserta (La Villarroel); El cos més bonic..., Laly Simon (Romea); La trena (Goya); o Un amor particular, Gordas i Una llum tímida (Condal). També venen altres títols que s’han vist per Barcelona, com ara Història d’un senglar, Smiley després de l’amor, El gegant del pi, Dopaland, Dirrrty boys (La Villarroel), Jauría, de Jordi Casanovas (amb nou repartiment però es manté el document judicial sobre La manada en castellà), Un vestit nou per a l’emperador, El petit Dalí, Alícia al país dels mòbils (Romea); L’amic retrobat, El monstre de colors, Pintamúsica, Les aventures del lleó vergonyós i Hop! Històries d’Objectes Perduts (Goya).