Daniel Martínez va cele­brar els seus 75 anys bufant una espelma en la pre­sen­tació de tem­po­rada 2023/24, ahir al mig­dia al Tea­tre Goya. El pre­si­dent de la pro­duc­tora Focus con­fessa que l’empresa, cre­ada per un grup d’afi­ci­o­nats de tea­tre nome­nat Gènesi, ha superat totes les seves expec­ta­ti­ves. I admet que, a l’ambició artística i empre­sa­rial, hi volen afe­gir una part més humana. En rea­li­tat, l’entu­si­asme és el que renova cada any en artis­tes i públic la neces­si­tat del ritual del tea­tre. En una simpàtica pre­sen­tació en què el ChatGPT encara es veu a les bece­ro­les de ser fia­ble, Martínez advoca per la rea­li­tat del tea­tre per fer un món millor, davant d’una època en què la mani­pu­lació política esta fent estralls en alguns cer­cles de la soci­e­tat. D’entre els 40 títols del Romea, Villar­roel, Con­dal i Goya des­taca el debut de Josep Maria Flo­tats en una pro­ducció cata­lana de La dis­puta. Serà al Romea pels volts de febrer i març. És una fita històrica d’un veterà home de tea­tre que, després de debu­tar al des­a­pa­re­gut Tea­tre Gui­merà va fer l’aven­tura a França. Tor­na­ria ja amb el com­promís de fer el Tea­tre Naci­o­nal de Cata­lu­nya. La com­pa­nyia Flo­tats es va ins­tal·lar al Poli­o­rama com­ple­tant el pro­grama del Cen­tre Dramàtic de la Gene­ra­li­tat, al Romea (que diri­gia lla­vors Domènec Rei­xach).

La Villar­roel suma una nova direcció de Julio Man­ri­que, Love Love Love en una peça que viatja del tot és pos­si­ble a una queixa de l’herència que aquells pares utòpics dei­xen als seus fills. Pau Carrió pro­posa un joc de girs sobre l’amis­tat amb Elling, un mun­tatge amb un repar­ti­ment amb David Ver­da­guer, Albert Prat, Albert Ribalta, Òscar Muñoz i que­ralt Casa­sayas. Marc Ange­let i Jordi Casa­no­vas pre­sen­ten una Cons­pi­ra­noia, una tro­bada fes­tiva d’amics, que s’intu­eix que no ho serà tant.

La dis­puta, que Flo­tats va estre­nar en versió cas­te­llana l’any pas­sat a Madrid, arri­barà al Romea en català. Res­pon al duel ver­bal de Vol­taire i Rous­seau, amb Pep Pla­nas ate­nent la rèplica de Flo­tats. De fet, és una experiència simi­lar al duel entre El encu­en­tro de Des­car­tes con Pas­cal joven que Flo­tats va man­te­nir al Lliure de Montjuïc amb Albert Tri­ola pels volts del 2010. L’altra estrena sonada és la de T de Tea­tre i La dona fan­tasma, amb text i direcció de Mari­ano Ten­coni Blanco. També faran funció de La doleur (com ja es va anun­ciar dins del Tem­po­rada Alta) i es dona espai a la Compañía Naci­o­nal de Tea­tro Clásico, ara amb Alma y pala­bra i El tem­plo vacío. Pep Tosar i Eveyn Arévalo estre­na­ran Amb la clare­dat aug­menta el fred (ins­pi­rat en Els meus pre­mis de Bern­hard). El Romea encara aco­llirà de nou Car­los Hipólito (Burro) i La Zaranda (Manual para armar un sueño).

Pel que fa al Tea­tre Goya, Edu­ardo Galán fa una adap­tació de La guerra de nues­tros ante­pa­sa­dos de Miguel Deli­bes (pro­ta­go­nit­zada per Car­melo Gómez) i Magüi Mira relle­geix Salomé (amb Belén Rueda al repar­ti­ment). Hi haurà dues comèdies pen­sa­des per al gran públic: Con­que­ri­dors, de Ramon Madaula, diri­gia per Josep Maria Mes­tres, i El favor, de Susanna Garac­hana. Si la pri­mera té cai­res patètica­ment èpics, en la segona aflora la situ­ació més ver­sem­blant i els secrets d’amics.

El Tea­tre Con­dal con­ti­nua amb els musi­cals i la comèdia de ban­dera. Per exem­ple, es pre­veu una llarga estada de l’Escape room2, de Joel Joan i Héctor Clara­munt, i Jaume Viñas fa una adap­tació de Mr Scro­oge per a l’ànima juga­nera de Joan Pera (Tot l’any pot ser Nadal). En pocs dies hi haurà l’aven­tura de pànic i tea­tre immer­siu de La noche de los muer­tos vivi­en­tes, una experiència que Focus va copro­duir amb un equip de Lon­dres i que ara s’ha adap­tat al cas­tellà. També té aire de comèdia deli­rant Las bin­gue­ras de Eurípides d’Ana López Sego­via, amb direcció de José Tron­coso.

Daniel Martínez demos­trava sor­presa per la faci­li­tat amb què el públic va tor­nar al tea­tre el curs pas­sat. Tant que van fer una xifra rècord de 410.000 espec­ta­dors en els qua­tre tea­tres que ges­ti­o­nen a la ciu­tat. També fa anys que pro­gra­men La Latina de Madrid i des­ple­guen una nota­ble gira a Cata­lu­nya i a l’Estat espa­nyol. De fet, l’any pas­sat també van batre, de molt, el rècord de bolos, amb 418 fun­ci­ons con­trac­ta­des. Martínez con­ti­nua avançant la cre­ació d’un tea­tre, que es vol­dria inau­gu­rar pel 2025 a l’actual seu de Focus, al Poble­nou. Ahir va trans­cen­dir el nom: Gènesi. Però no vol expli­car gaire més, en espera que l’Ajun­ta­ment aprovi el pro­jecte de cons­trucció. Per Martínez, les qua­tre sales de Focus són un bon termòmetre de la salut del tea­tre a Bar­ce­lona, perquè són afo­ra­ments mit­jans i mai poden ofe­rir un espec­ta­cle mediàtic, en què sí des­ta­quen les obres al Victòria o al Tívoli, entre d’altres.

Una altra dada sig­ni­fi­ca­tiva d’aquest curs és que hi ha un gra­pat de repo­si­ci­ons. És un signe inequívoc que les entra­des exhau­ri­des del curs pas­sat demos­tren que hi ha més públic per a títols com ara Amèrica, L’illa deserta (La Villar­roel); El cos més bonic..., Laly Simon (Romea); La trena (Goya); o Un amor par­ti­cu­lar, Gor­das i Una llum tímida (Con­dal). També venen altres títols que s’han vist per Bar­ce­lona, com ara Història d’un sen­glar, Smi­ley després de l’amor, El gegant del pi, Dopa­land, Dirrrty boys (La Villar­roel), Jauría, de Jordi Casa­no­vas (amb nou repar­ti­ment però es manté el docu­ment judi­cial sobre La manada en cas­tellà), Un ves­tit nou per a l’empe­ra­dor, El petit Dalí, Alícia al país dels mòbils (Romea); L’amic retro­bat, El mons­tre de colors, Pin­tamúsica, Les aven­tu­res del lleó ver­gonyós i Hop! Històries d’Objec­tes Per­duts (Goya).