En Ferran Roure i en Nacho Olano comparteixen moltes hores d’immersió. Els dos són apassionats del submarinisme, més ben dit del busseig ambiental, que practiquen per fer un seguiment de la posidònia que arrela al fons marí de Mataró. Són dels voluntaris més veterans que fa més de vint-i-cinc anys que mesuren aquesta planta que alguns anomenen “tresor verd”. “No som biòlegs ni estudiosos però sense nosaltres no es podria recollir tota la informació”, reconeix en Ferran, que és membre del club SPAS (Societat de Pesca i Activitats Subaquàtiques) de Mataró. “Els vells llops de mar continuem perquè hi ha un compromís”, explica aquest submarinista, que amb altres companys del seu club també participa en altres projectes com ara l’estudi sobre la biodiversitat que s’està fent del litoral fent fotografies de les espècies que hi ha a l’alguer. En un any s’han fet més de 3.000 imatges per catalogar 580 animals diferents.

Per fer el seguiment de les quatre estacions on creix la posidònia, necessiten uns quaranta voluntaris, però ho fan amb sortides esglaonades al llarg de l’any. Hi ha un grup més reduït de treball per fer immersions entre setmana en què coincideixen els dos amics. “Algú ha de baixar a comptar plantes i ho fem encantats de la vida i convençuts que serveix d’alguna cosa”, assegura en Nacho, que coneix tots els racons per mesurar les plantes que hi ha a més i menys fondària. “Necessitem que es faci la feina ràpid perquè el temps és limitat per l’aire que portem”, explica en Nacho, que troba a faltar noves generacions que “repeteixin” quan venen animades per l’Escola del Mar de Badalona, l’SPAS o el centre d’immersió Blaumar. En Nacho descriu la feinada de “pentinar les fulles llargues i comptar els feixos” de posidònia, una tècnica que s’aprèn amb el tacte i una sensació “que dona pau” quan pots bussejar-hi ben arran.

En Ferran recorda que el mar s’ha convertit en “la catifa on res es veu” i destaca les campanyes de neteja que fan per recollir plàstics i les “maleïdes” tovalloletes que omplen el fons del mar. A l’octubre esperen baixar a veure la floració de l’alguer i encreuen els dits perquè les altes temperatures afavoreixin la maduració del fruit. La planta fa com una oliva, que cau i queda flotant, fins que arrela una nova planta. En Nacho no es treu del cap la destrossa del Glòria: “No hi havia alguer.”