La controvertida llei d’amnistia pels assassinats en el conflicte a Irlanda del Nord entre el 1968 i el 1998 que està a punt d’aprovar el govern britànic ha provocat la indignació de tota la classe política irlandesa i nord-irlandesa i dels familiars de les víctimes. Ningú no està d’acord amb la normativa del govern de Rishi Sunak. La proposta de llei del llegat proposa, per un costat, no permetre que es puguin obrir més casos sobre aquell període de temps turbulent, i, per l’altre, ofereix la amnistia condicionada a totes aquelles persones acusades i que tenen processos oberts.

Això significa que rebran la immunitat processal i seran amnistiats sempre que col·laborin amb una comissió creada per investigar tot els casos. Aquest nou organisme es dirà Comissió Independent per a la Reconciliació i Recuperació d’Informació i tindrà la funció de donar a conèixer tot el que se sàpiga de cada cas. Tindrà un pressupost 290 milions d’euros, hi treballaran més de cent persones, estarà dirigit pel jutge retirat Declan Morgan i durarà cinc anys. O sigui, que volen tancar tots els casos abans de 2028.

Aquest és el punt controvertit de la llei, el que indigna els grups de víctimes. La cambra alta del Parlament britànic havia interposat una esmena per donar a les famílies de les víctimes una participació més gran en la concessió d’immunitat processal als acusats. Però va ser rebutjada per la cambra baixa, dominada pels conservadors.

Aquesta comissió està inspirada en la que es va crear durant el procés de pau de Sud-àfrica, el 1998, per Nelson Mandela després del conflicte de l’apartheid. És un model de solució de conflictes que, en el cas de Sud-àfrica, es va establir immediatament després de la pau, quan els records encara estaven calents, mentre que a Irlanda del Nord ja han passat vint-i-cinc anys.

Tot i que ha passat un quart de segle des de la firma dels acord de pau de Divendres Sant, encara hi ha un miler de morts per aclarir. Hi ha molta informació que ha estat amagada per l’estat, com en el cas de la massacre de Ballymena de Belfast de 1971, en què els paracaigudistes van disparar contra els civils catòlics irlandesos. Durant cinquanta anys la versió oficial deia que van ser els civils els que van obrir foc contra els soldats i que anaven armats. Una investigació de 2021 després de molta insistència dels familiars de les víctimes va concloure que no va ser així, que els civils estaven desarmats. El mateix va passar amb el Bloody Sunday (Diumenge Sagnant) de Derry el gener de 1972.

Tots els partits polítics d’Irlanda del Nord s’hi oposen. També les organitzacions de víctimes i familiars. Billy McGreanery, que va veure com soldats britànics mataven a trets el seu oncle el 1971, quan ella tenia tretze anys, i que té un procés obert a la fiscalia nord-irlandesa que serà tancat en els pròxims mesos, lamenta que el govern britànic no tingui cap intenció de buscar la veritat ni de buscar justícia.

Els partits republicans nord-irlandesos han demanat ajut a la República d’Irlanda, que és l’altra part del conflicte. Leo Varadkar, primer ministre irlandès, va dir que poques vegades es posen d’acord republicans i unionistes i va confirmar que estudien emprendre accions legals contra el Regne Unit al Tribunal Europeu de Drets Humans perquè considera que “aquesta llei no compleix el Conveni Europeu de Drets Humans, del qual el Regne Unit és membre signatari”. Aquesta amnistia beneficiarà exparamilitars irlandesos i britànics i, sobretot, els militars britànics, que són els únics que han donat suport a la llei.