Als autònoms se’ls ha pressuposat, tradicionalment, el superpoder de no posar-se malalts; el de no necessitar esgotar els temps de baixa, perquè abans d’hora havien de complir amb les obligacions del negoci, o el de no necessitar vacances ni tenir plans de futur més enllà de la jubilació com a meta. Sí, ens pensàvem que estaven fets d’una altra pasta.

Però va arribar la pandèmia, i les ciutats, els barris i el món es van aturar i ens vam posar a pensar què era realment important a les nostres vides. I molts ens vam adonar que hi havia aspectes de la nostra vida atrafegada que no volíem, una reflexió que també van fer molts autònoms.

Després, va tornar l’activitat, i per fer rodar els negocis hi havia noves exigències, noves càrregues, noves obligacions i més limitacions que pesaven molt més. Més pals a les rodes que calia defugir. Cap superheroi ha estat immune a aquests sotracs que han estat la pandèmia i les càrregues posteriors. Tot plegat, sumat a la crisi del model de consum, a la incertesa, a un increment històric de la inflació i a uns tipus d’interès en escalada, ha deixat un panorama gens plàcid.

És per aquest motiu que aquells autònoms que ja fa més de trenta-cinc anys que cotitzen i que tenen una edat en què ja han vist unes quantes crisis, han optat per avançar la seva jubilació. Molt més del que ho havien fet els seus col·legues superherois anys abans. Sí, el retir anticipat també és cosa dels autònoms, i s’hi estan acollint. El nombre de consultes per plegar veles abans d’hora s’ha multiplicat als despatxos dels assessors fiscals i laborals. “Hi ha por que les condicions de les pensions siguin més restrictives, hi ha por de quedar-se amb una pensió a la grega”, expliquen els assessors, que cada cop reben més autònoms que volen fer números per anticipar la seva jubilació.

Ara bé, no oblidem que quan un autònom es retira ho fa també -quan no hi ha un relleu- el seu negoci, i aquí la pèrdua és més gran. Hi perden els barris i els pobles, perquè aquests establiments comercials tanquen per sempre; hi perden els empleats, si en tenien, i hi perd el país. Per això calen més iniciatives com les de Reempresa, que ajuda a traspassar negocis i dona visibilitat a firmes que tenen el propietari a punt de jubilar-se i cap relleu a la vista. Des de l’any 2011, han aconseguit salvar 4.000 negocis que estaven destinats a desaparèixer amb la jubilació dels seus propietaris.