El judici pels aldarulls del passat 8 de gener a Brasília, quan milers de seguidors de l’expresident Jair Bolsonaro que no reconeixien la victòria electoral de Luíz Inácio Lula da Silva van envair les seus dels tres poders de l’Estat, ha començat aquest dimecres a la Suprem Tribunal Federal del Brasil.

La primera vista s’ha celebrat precisament a un dels tres edificis assaltats, juntament amb les seus de la Presidència i el Parlament. El magistrat del Suprem Alexandre de Moraes, jutge relator del procés, ha destacat el caràcter “simbòlic” que el judici tingui lloc en un plenari que va ser “destruït” aquell dia. Segons ell, els manifestants van formar un a “turba violenta” que tenia “la clara intenció d’interrompre el procés democràtic” i enderrocar un govern constitucional i legítimament constituït”.

Segons la investigació, l’objectiu de les manifestacions del 8 de gener era generar el caos i intentar provocar una intervenció de les Forces Armades que destituís Lula da Silva, que havia assumit el poder la setmana anterior.

Un total de 1.390 persones s’enfronten a responsabilitats penals per aquests fets. En concret, fan front a càrrecs per associació il·lícita, abolició violenta de l’Estat democràtic de dret, cop d’Estat, danys qualificats i destrucció de patrimoni públic, que poden suposar fins a 30 anys de presó. La responsabilitat de cadascuna dels processats es determinarà individualment.

Els primers quatre acusats en arribar a judici, tots ells en presó provisional, compareixen entre aquest dimecres i dijous a l’alt tribunal. El primer en asseure’s al banc dels acusats ha estat Aécio Lúcio Costa Pereira, de 51 anys, empresonat des del mateix 8 de gener després de ser detingut a dins el Congrés per la policia del Senat.

La fiscalia general del Brasil ha demanat condemnar a presó el primer acusat pel “greu atemptat contra la democràcia” ara fa vuit mesos. El fiscal Caros Frederico Santos ha afirmat que un moviment “totalitari” va “intentar enderrocar el govern legítim” de Lula da Silva “amb el pretext d’un suposat frau a les eleccions” de 2022 alimentat per “mentides” de la ultradreta.

El representat de la fiscalia ha demanat també una multa de 100 milions de reals (uns 19 milions d’euros), tot i que ha aclarit que aquest valor serà a repartir entre els condemnats.