El govern suec no està segur de la conveniència que el català, el basc i el gallec siguin oficials a la Unió Europea, com proposa l’Executiu espanyol, si bé encara no ha pres una postura definitiva.

En un document emès per la cancelleria del govern de dreta que encapçala el conservador Ulf Kristersson de cara a la reunió del pròxim dia 19 del Consell d’Assumptes Generals de la UE, es parla de “dubtes” davant una possible reforma del reglament número 1, que recull els idiomes oficials de la UE.

“El govern considera que es necessita una anàlisi de les conseqüències pel que fa a la influència de la proposta en l’efectivitat del treball de la UE, així com els efectes pressupostaris i pràctics, per a prendre una postura final”, consta en el document.

El Parlament Europeu va decidir dilluns passat esperar que els països de la UE es pronunciïn sobre l’oficialitat a la UE del català, basc i gallec dimarts que ve abans de continuar el seu debat intern sobre l’ús en els seus plens d’aquestes llengües.

“El Consell d’Assumptes Generals del 19 de setembre debatrà la sol·licitud espanyola. Qualsevol decisió del Consell requereix la unanimitat. El Parlament esperarà al resultat del Consell d’Assumptes Generals”, va informar l’Eurocambra en un comunicat llavors.

La reunió del pròxim dimarts permetrà a Espanya –que a més ostenta la presidència semestral del Consell– tantejar si entre els seus socis existeix la unanimitat necessària perquè tiri endavant un consens sobre el qual, segons asseguren fonts diplomàtiques, s’està treballant des de fa setmanes.

Només en el cas que la unanimitat estigui garantida es portaria a votació el dia 19 de setembre.

Entre els potencials obstacles, altres països assenyalen el cost de la proposta o l’excessiva rapidesa amb la qual s’està tramitant la iniciativa, a més de la possibilitat oberta que altres països sol·licitin la inclusió d’altres idiomes que es parlin en els seus territoris en la llista de llengües oficials de la UE.