Fa anys que Catalunya denuncia que aporta molt més a l’Estat del que rep i això té un impacte directe en la seva capacitat d’inversió i despesa, però el dèficit fiscal amb l’administració central ha arribat a un màxim històric en termes absoluts i ja frega els 22.000 milions, gairebé el 10% del PIB. Al 2021, es va situar en els 21.982 milions, una dada equivalent al 9,6% del PIB català, mentre que l’exercici anterior la diferència entre el que va ingressar l’Estat de Catalunya i el que va destinar-hi va arribar als 20.772 milions, un 9,8% del PIB. L’última dada coneguda era la del 2019, quan el dèficit fiscal es va situar en els 20.203 milions, un 8,5% del PIB.

Les darreres xifres són inèdites, mai el desequilibri en termes absoluts havia estat tan alt, i com ha exposat avui la consellera d’Economia, Natàlia Mas, el gap de gairebé 22.000 milions representa la meitat del pressupost d’aquest any de la Generalitat. En declaracions recollides per Efe i l’ACN, Mas ha detallat que això significa que cada català disposa de “gairebé 3.000 euros menys” –exactament 2.831 euros només al 2021– i ha alertat que això té “una afectació molt directa en la ciutadania” perquè limita la despesa en salut, serveis socials o infraestructures. Es tracta d’un “ofec financer sostingut, injust i deliberat” causat per un sistema de finançament “injust i caduc”, el reiterat “incompliment” de la inversió de l’Estat a Catalunya i d’altres deslleialtats de l’Estat en termes tributaris, ha denunciat la consellera. En relació al PIB, informa Efe, el dèficit fiscal del 2021 i 2020 suposa la tercera i quarta dada més alta de la sèrie històrica, iniciada al 1986. Cal “revertir aquest greuge”, ha reiterat Mas, i establir una “una relació bilateral que posi fi a aquesta sagnia que fa temps que dura”. “En aquestes condicions, que Catalunya mantingui el dinamisme econòmic, es pot considerar de gairebé una heroïcitat”, ha posat en valor la consellera.

Concretament, segons la balança fiscal del Departament d’Economia i Hisenda presentada avui, Catalunya va aportar a l’Estat més del 19,3% dels ingressos el 2020 i el 19,2% el 2021, mentre que només va rebre el 13,7% i el 13,6% de la despesa de l’Estat. Un cop més, el govern s’ha basat en estimacions pròpies, ja que –fa anys que posa sobre la taula– l’executiu espanyol no li facilita les dades necessàries per elaborar aquests càlculs.

Preguntada per si resoldre el dèficit fiscal o un nou model de finançament serà una demanda d’ERC per investir Pedro Sánchez com a president, la consellera ha dit que el “benestar” dels catalans és una de les condicions que posa ERC en la negociació, a més de l’autodeterminació i l’amnistia, i que “no hi ha benestar sense recursos”. Després de reiterar que 22.000 milions de dèficit fiscal és una xifra “escandalosa”, la consellera ha fet “un clam de país” per “dir prou i exigir un tracte just” per part de l’Estat. A més, ha remarcat la responsable del departament d’Economia, el tracte injust és “deliberat” perquè es produeix “governi qui governi a l’“Estat”. “Allà on l’Estat pot escollir on fa la despesa, Catalunya sistemàticament en surt malparada” i és “penalitzada econòmicament”, el que implica “una voluntat política per limitar l’actuació i l’autogovern de Catalunya”.

Segons les dades del govern, des de l’any 1986 i fins al 2021, la contribució de Catalunya als ingressos de l’Estat ha estat del 19,4% de mitjana, mentre que la despesa rebuda durant tots aquests anys s’ha situat en el 13,9%. Si s’exclouen les partides de la Seguretat Social, l’Estat ha obtingut de Catalunya una mitjana d’un 19,6% del total dels seus ingressos però només hi ha destinat el 10,6% de les despeses. Entre els anys 1986 i 2021, el dèficit fiscal de Catalunya es manté en un interval d’entre el 6,7% i el 10,1% del PIB. Els màxims es produeixen l’any 1993 i el 2002, amb dèficits superiors al 10% del PIB.