Cita clau avui a Brussel·les. Els ministres d’Afers Estrangers dels Vint-i-set es reuneixen a la capital comunitària amb l’objectiu d’abordar per primer cop l’oficialitat del català, el basc i el gallec. En l’agenda de la reunió està previst que el ministre espanyol, José Manuel Albares, expliqui als socis europeus la petició d’incloure les tres llengües en el règim lingüístic de la Unió Europea (UE) i que posteriorment els ministres dels diferents països intervinguin per explicar la seva posició.

El que serà més complicat serà que es porti a votació tal com pretenia el govern espanyol. En l’agenda del dia hi ha inclosa la circumstància que s’adopti la proposta ja en la trobada d’avui. Ara bé, les possibilitats que passi són mínimes: més de la meitat dels socis europeus ha expressat dubtes sobre les implicacions econòmiques, legals i pràctiques de la proposta, a més de polítiques per temor que pugui tenir un efecte crida en altres llengües regionals.

Entre els socis europeus no ha agradat que el govern espanyol vulgui anar amb tantes presses, arran d’una petició que neix de la negociació amb Junts per fer la socialista Francina Armengol presidenta del Congrés dels Diputats. La majoria de delegacions veuen precipitat portar la proposta a votació ja avui. Argumenten que encara hi ha “moltes preguntes sense resposta”: “Tot ha de quedar clar abans de prendre una decisió”, diuen diverses fonts diplomàtiques.

Si bé cap dels socis europeus ha tancat la porta a l’oficialitat del català, el basc i el gallec, el procés per incloure-les al règim lingüístic de la UE es preveu que no sigui curt. “Setmanes o mesos, com a mínim”, apunten algunes delegacions que pot trigar el procés fins a l’aprovació. En tot cas, la promesa del govern d’espanyol d’assumir els costos derivats de l’oficialitat de les tres llengües tranquil·litza alguns països, especialment aquells reticents a augmentar la despesa del pressupost comunitari, com per exemple Alemanya, els Països Baixos o Àustria. Ara per ara, l’executiu espanyol no ha posat sobre la taula el cost aproximat que calcula que tindrà l’oficialitat de les tres llengües.

Davant els dubtes dels socis comunitaris, la pressió i la campanya perquè el català, el basc i el gallec esdevinguin llengües oficials es va redoblar ahir a la tarda des del Parlament Europeu. La Xarxa Europea d’Igualtat Lingüística, de la qual formen part Òmnium i Plataforma per la Llengua, va instar els estats membre a “corregir la desigualtat històrica” a la UE tot donant suport a l’oficialitat. “Hem de sortir del monolingüisme”, va subratllar el seu secretari general, Davyth Hick.

La d’avui és una cita clau per al català, però també la primera prova de foc per a la negociació entre el PSOE i Junts per a la possible investidura de Pedro Sánchez, ja que l’oficialitat del català a Europa i el Congrés dels Diputats és una condició prèvia per encetar la negociació sobre l’amnistia.