Política

La Unió Europea n’ajorna l’oficialitat

Els socis europeus demanen un informe dels serveis jurídics del Consell per aclarir els dubtes sobre el reconeixement

El govern espanyol aposta per prioritzar l’ús del català a la UE abans que el del basc i el gallec

Puntada de peu cap endavant. Aquesta va ser la principal conclusió del primer debat, ahir, en el Consell de la Unió Europea (UE) sobre l’oficialitat del català, el basc i el gallec. Els ministres d’Afers Exteriors dels 27 van evitar prendre cap decisió sobre la inclusió de les tres llengües al règim lingüístic de la UE i es van limitar a instar a continuar els treballs per tornar a abordar la proposta en pròximes reunions.

Si bé cap estat es va mostrar en contra de la proposta d’oficialitat del català, el basc i el gallec, una vintena de països van demanar durant la trobada més temps per analitzar-la, i una part important dels socis europeus van reclamar que els serveis jurídics del Consell de la UE analitzin les implicacions legals, econòmiques i polítiques de la iniciativa.

“En general, la majoria dels estats membres donen bastant suport a la proposta, però necessiten més informació”, resumia així l’ambient de la sala el secretari d’estat d’Afers Exteriors d’Irlanda, Peter Burke. França, un dels països que podien ser més reticents a l’oficialitat del basc i el català a la UE per l’impacte que pot tenir en el seu territori, tampoc va tancar la porta a la proposta i fins i tot es va mostrar disposada a ajudar l’Estat espanyol.

Entre els ministres hi va haver crides a la diversitat lingüística, però el que va anar més enllà va ser el finlandès, Anders Adlercreutz. “Soc un gran amic de la cultura catalana. Junts hem de defensar la diversitat lingüística de la UE, però també hem de conèixer les conseqüències de les nostres decisions. És massa aviat per prendre una decisió”, va dir en català.

El debat sobre l’oficialitat de les tres llengües va durar uns escassos 40 minuts. La discussió va ser “constructiva”, segons van indicar diverses delegacions, que van remarcar la voluntat de continuar treballant en la proposta, i de tornar-la a abordar en una futura reunió. No hi ha cap calendari fixat, però la següent trobada formal dels ministres d’Afers Exteriors serà el 24 d’octubre.

Prioritzar el català

Per superar els dubtes expressats pels ministres sobre la incorporació de tres llengües al mateix temps, Albares va proposar als 27 desplegar l’ús del català a la UE abans que el del basc i el gallec. El ministre espanyol ja havia preparat el terreny abans de la trobada, quan va remarcar que el català té més de 10 milions de parlants, una xifra que la situa entre les quinze llengües més parlades a la UE. Unes afirmacions que van sorprendre per la contundència amb què un ministre estatal defensava la unitat de la llengua i el seu abast i importància. Ara bé, el gest no va agradar a bascos i gallecs, que van acusar el govern espanyol de discriminació. “Per nosaltres no hi ha llengües de primera i de segona”, va criticar l’eurodiputada del BNG Ana Miranda. “Ens hem obert a prioritzar l’idioma que els representants han demanat amb més insistència i que té més parlants”, va argumentar Albares, que va negar cap discriminació cap a bascos i gallecs. “En absolut”, va etzibar.

El resum més acurat de la jornada va arribar del secretari d’Afers Exteriors irlandès: “No crec que ningú pogués esperar una decisió en un matí a Brussel·les sobre una proposta que hem rebut en paper el mateix dia.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.