“El jove vol tenir algú que l’escolti i no el jutgi”

Durant la pandèmia i amb els con­fi­na­ments, sabíem que els joves no ho pas­sa­ven bé, però no feien el gest de tru­car. Es van mul­ti­pli­car les con­sul­tes dels adults, però teniem pocs joves i vam veure la neces­si­tat urgent de con­nec­tar-hi. Vam bus­car el seu llen­guatge propi de mis­sat­ge­ria, en què amb un botó tenen ajuda de seguida. El jove amb un males­tar pot aixe­car la mà per dir el que li passa.

Sí. Des del que està trist i no en sap el motiu fins al que ho ha dei­xat amb la pare­lla, o situ­a­ci­ons més greus com auto­le­si­ons, en què ens envien imat­ges molt col­pi­do­res, i pot­ser tenen els pares al men­ja­dor, ali­ens a tot. El jove té un espai d’inti­mi­tat amb el mòbil. A casa no s’atre­vei­xen a dir-ne res i aquí tenen la con­fiança per poder expres­sar-se, i sovint només par­lant tro­ben res­posta al males­tar.

Ara que en tenim una bona radi­o­gra­fia, no podem rela­ci­o­nar la sole­dat no desit­jada única­ment amb la gent gran. És evi­dent que els joves també se sen­ten sols, i crida l’atenció perquè estan hiper­con­nec­tats a través de les xar­xes, però espe­ren tenir algú a l’altre cos­tat que els acom­pa­nyi, els escolti i no els jutgi. Tenen por del que diran davant una idea suïcida o que no els pren­guin seri­o­sa­ment o de fer patir els altres. En el xat res és tabú i s’acom­pa­nya amb res­pecte i con­fi­den­ci­a­li­tat.

És un acom­pa­nya­ment extra­or­di­nari, amb un gran cor, i s’han de lle­var per fer torns de nit. Hi ha una selecció i for­mació com­pleta, perquè és molt impor­tant cui­dar l’equip de volun­ta­riat i que tin­gui les eines per exte­ri­o­rit­zar els mis­sat­ges col­pi­dors i de males­tar que rep contínua­ment.

Des del moment en què el jove demana ajuda, hi ha coses al dar­rere, i si no aquell fet és sum­ma­ment impor­tant i s’hi ha de donar l’atenció que mereix. Tenim pro­ble­mes de salut men­tal, amb grans nivells d’angoixa i depressió, i tras­torns de con­ducta ali­mentària. El xat no és específic per a suïcidis, però s’han acti­vat una vin­tena de casos d’emergència en què esta­ven en una situ­ació de risc i ens coor­di­nem ràpid amb el 061 i el 112.

El telèfon de l’espe­rança sí que és anònim, però el de pre­venció del suïcidi i el xat són con­fi­den­ci­als, però no anònims. Per sobre de tot, va la seva vida i si està en risc tenim el seu número. Tru­car és un crit d’auxili i acom­pa­nyem perquè ens aju­din en el seu res­cat.