Durant la pandèmia i amb els confinaments, sabíem que els joves no ho passaven bé, però no feien el gest de trucar. Es van multiplicar les consultes dels adults, però teniem pocs joves i vam veure la necessitat urgent de connectar-hi. Vam buscar el seu llenguatge propi de missatgeria, en què amb un botó tenen ajuda de seguida. El jove amb un malestar pot aixecar la mà per dir el que li passa.

Sí. Des del que està trist i no en sap el motiu fins al que ho ha deixat amb la parella, o situacions més greus com autolesions, en què ens envien imatges molt colpidores, i potser tenen els pares al menjador, aliens a tot. El jove té un espai d’intimitat amb el mòbil. A casa no s’atreveixen a dir-ne res i aquí tenen la confiança per poder expressar-se, i sovint només parlant troben resposta al malestar.

Ara que en tenim una bona radiografia, no podem relacionar la soledat no desitjada únicament amb la gent gran. És evident que els joves també se senten sols, i crida l’atenció perquè estan hiperconnectats a través de les xarxes, però esperen tenir algú a l’altre costat que els acompanyi, els escolti i no els jutgi. Tenen por del que diran davant una idea suïcida o que no els prenguin seriosament o de fer patir els altres. En el xat res és tabú i s’acompanya amb respecte i confidencialitat.

És un acompanyament extraordinari, amb un gran cor, i s’han de llevar per fer torns de nit. Hi ha una selecció i formació completa, perquè és molt important cuidar l’equip de voluntariat i que tingui les eines per exterioritzar els missatges colpidors i de malestar que rep contínuament.

Des del moment en què el jove demana ajuda, hi ha coses al darrere, i si no aquell fet és summament important i s’hi ha de donar l’atenció que mereix. Tenim problemes de salut mental, amb grans nivells d’angoixa i depressió, i trastorns de conducta alimentària. El xat no és específic per a suïcidis, però s’han activat una vintena de casos d’emergència en què estaven en una situació de risc i ens coordinem ràpid amb el 061 i el 112.

El telèfon de l’esperança sí que és anònim, però el de prevenció del suïcidi i el xat són confidencials, però no anònims. Per sobre de tot, va la seva vida i si està en risc tenim el seu número. Trucar és un crit d’auxili i acompanyem perquè ens ajudin en el seu rescat.