Política

GEV ISKAJYAN

DIRECTOR A L’ALT KARABAKH DEL COMITÈ NACIONAL D’ARMENIS ALS ESTATS UNITS

“L’Azerbaidjan vol erradicar els armenis de l’Alt Karabakh”

“A les ciutats ocupades per Bakú el 2020 ja no hi viu ni un sol armeni, els àzeris les repoblen i hi destrueixen la cultura armènia”

“L’Alt Karabakh ha resistit nou mesos de setge, i això ha consternat l’Azerbaidjan, que ha optat per la campanya militar”

“Grans poders globals ens han expressat la seva consternació, però ningú ha fet res per frenar l’Azerbaidjan”

Dels EUA a Stepanakert
Gev Iskajyan és el director a l’Alt Karabakh del Comitè Nacional dels Armenis dels EUA, el grup més gran d’armenis als EUA. Alerta que la treva no protegeix els armenis del territori: “Ara l’Azerbaidjan pot detenir qui vulgui, incloent-hi els qui han pres part en les forces de resistència.”

Les forces armènies que protegien l’Alt Karabakh, una regió de població armènia inserida dins d’Azerbaidjan, van acceptar ahir l’alto el foc proposat per Rússia. Això arriba després del bloqueig que l’Azerbaidjan ha mantingut des del desembre contra el territori, impedint-hi l’arribada d’aliments, medicines o combustible a través del corredor de Latxin, l’única connexió amb Armènia i la resta del món. Vam parlar amb Iskajyan minuts abans de l’alto el foc.

Com s’està protegint la població i què tem la gent que pugui passar?
Soc a Stepanakert, la capital de l’Alt Karabakh. La immensa majoria de la població, incloent-hi dones i infants, són als búnquers. La infraestructura civil ha rebut danys greus. La gent té por del genocidi, de perdre casa seva, de perdre la seva vida.
Els armenis de l’Alt Karabakh ja van témer l’arribada de les tropes àzeris el 2020. Milers van haver de fugir de casa seva. Després de la guerra, tothom va poder tornar a casa?
A les principals ciutats que Bakú va ocupar, com Hadrut o Xuxi, ja no hi viu ni un sol armeni. Els pocs que s’hi van quedar van ser assassinats o detinguts. Alguns, decapitats. Aquell horror fa que la por que molts senten, avui sigui més gran.
Hi ha en marxa un procés de substitució de població?
Sí. A Hadrut i Xuxi el govern àzeri s’hi ha apoderat d’habitatges de població armènia i treballa per repoblar-los. Canvien els noms dels llocs, destrueixen làpides i esglésies i duen a terme una neteja cultural.
El món avui mira cap a l’Alt Karabakh, però el setge va començar al desembre. Com ha afectat la població?
L’escalada violenta d’aquests dies és part d’un mateix intent de neteja ètnica. L’Azerbaidjan va bloquejar l’Alt Karabakh, ens va aïllar del nostre únic camí cap a Armènia [el corredor de Latxin] i de la resta del món. Van tallar l’arribada d’aliments, de medicines i d’allò essencial per viure. L’Alt Karabakh ha resistit. Veure que no podien doblegar la voluntat d’aquest poble ha consternat l’Azerbaidjan, i per això ara ha optat per la campanya militar.
Com fa sentir als armenis el paper de la comunitat internacional?
Les paraules de la comunitat internacional no signifiquen res, perquè és l’únic que hem rebut. Ens han fet saber el seu condol i la seva preocupació, però no hem vist cap acció tangible que millori la situació sobre el terreny, que impedeixi el bloqueig ni que alleugi el patiment que provoca. Diuen que fan costat al poble armeni de l’Alt Karabakh, però ningú fa res per frenar l’Azerbaidjan. Ni sancions ni intervencions militars.
Quin paper juga la República d’Armènia en moments així?
Per desgràcia, sota el lideratge de primer ministre Nikol Pashinyan, un paper increïblement ineficaç, en l’aspecte diplomàtic i d’assistència a la població. Les 120.000 persones assetjades al territori som aquí valent-nos per nosaltres mateixes. Estem sols.
I Rússia? El seu paper ha canviat?
El paper de les forces de pau és protegir les vides de la població de l’Alt Karabakh. Després de la guerra del 2020, a l’inici de la seva missió, ho van fer. Però el darrer, no. Ni amb el setge ni ara amb l’agressió.
Diu que el front que protegeix l’Alt Karabakh protegeix els armenis a tot el món. Parli’ns del sentiment de connexió.
Els armenis a la diàspora estan profundament connectats a la seva terra natal perquè molts, durant els darrers cent anys, han estat desplaçats del seu lloc d’origen per la força. Sigui pel genocidi del 1915 o per la guerra del 2020. Tots nosaltres carreguem el trauma del genocidi. Tot i ser a la diàspora, molts som descendents de supervivents del genocidi. Quan veiem que als nostres germans i germanes de l’Alt Karabakh els passa el mateix, o quan veiem persones sotmeses a neteja ètnica o desplaçades de casa seva, hi sentim un vincle emocional molt fort. Tenim deu milions de persones a la diàspora, però per a molts l’Alt Karabahk és un lloc que visiten per poder reconnectar amb la seva història, cultura i família. Si perdem l’Alt Karabahk perdem tot això.
Sentiu que els atacs actuals tenen connexió amb el genocidi del 1915?
Absolutament. Des d’una perspectiva històrica, es pot traçar un fil entre tots dos fets. El 1915, l’objectiu era erradicar els armenis d’aquesta regió del món. Ara, més de cent anys després, aquest fil continua a l’Azerbaidjan per erradicar els armenis del lloc on viuen.
La població de l’Alt Karabakh fa temps que se sent amenaçada. Com hi és la vida quotidiana?
Per desgràcia, per a la generació anterior que ja ha passat per guerres, viure amb aquesta sensació no és cap novetat. Però això és terrible amb la nova generació de fins a deu anys, que ha crescut i ha construït els seus records aquí. El que ells han entès com la seva terra natal és aquesta terra, que ha estat travessada per la guerra, pel setge, pel dolor. Això és el més difícil: veure tota una generació d’infants contínuament traumatitzats.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.